El quadre que aquí veieu penja des de fa una setmana a la paret del menjador sala d’estar de casa.
És una pintura d’un jove mataroní, l’Alberto Romero, que reprodueix el nou Parc central de Mataró. Me l’han regalat els meus, la meva família més directa i propera, amb motiu del meus ’60. Caram! Quant dóna de si aquesta commemoració!
Han volgut, i el artista ha estat fidel intèrpret dels seus desitjos, regalar-me una constatació de la culminació dels treballs de l’administració que vaig encapçalar durant un grapat d’anys.
Curiosament varen coincidir en el propòsit amb el d’un grup d’amics nostres que també em varen obsequiar amb una representació de la mateixa realització pública, però des de la perspectiva contraria, des del Parc cap al saltant de Can Boada, en un quadre d’estil diferent, d’en Massimo Cova, que penja al costat del que ara ha arribat.
Els meus, família i amics, saben de la meva íntima satisfacció per l’obra feta, però com diu l’Alberto Romero en una entrada del seu blog:
“Menos mal que hay vida más allá de Orión, y por suerte sabemos que este (ja) no es nuestro campo de batalla.”
Gràcies per la vostra estima, us la corresponc.
Mataró, 29 de setembre.
És una pintura d’un jove mataroní, l’Alberto Romero, que reprodueix el nou Parc central de Mataró. Me l’han regalat els meus, la meva família més directa i propera, amb motiu del meus ’60. Caram! Quant dóna de si aquesta commemoració!
Han volgut, i el artista ha estat fidel intèrpret dels seus desitjos, regalar-me una constatació de la culminació dels treballs de l’administració que vaig encapçalar durant un grapat d’anys.
Curiosament varen coincidir en el propòsit amb el d’un grup d’amics nostres que també em varen obsequiar amb una representació de la mateixa realització pública, però des de la perspectiva contraria, des del Parc cap al saltant de Can Boada, en un quadre d’estil diferent, d’en Massimo Cova, que penja al costat del que ara ha arribat.
Els meus, família i amics, saben de la meva íntima satisfacció per l’obra feta, però com diu l’Alberto Romero en una entrada del seu blog:
“Menos mal que hay vida más allá de Orión, y por suerte sabemos que este (ja) no es nuestro campo de batalla.”
Gràcies per la vostra estima, us la corresponc.
Mataró, 29 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada