La darrera sessió de l’anterior període de sessions, just abans d’anar-nos-en de vacances, va veure una interpel·lació del grup de CiU al Vicepresident econòmic sobre els requisits que des del seu punt de vista s’haurien d’incorporar a la presentació del Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009 atenent a la situació econòmica.
D’aquella interpel·lació ara se’n ha vist la corresponent moció que, malgrat el temps transcorregut, no contenia nous elements que els exposats abans de l’estiu, i no anava més enllà de la proposta d’un llistat de temes que d’una forma genèrica hauria d’incorporar-se a la presentació dels Pressupostos per l’any que ve.
Aquest llistat genèric no era objectable. Sols calien petites correccions per ser acceptat pel Grup Socialista ja que el Govern ha pres des del mes d’abril una munió de mesures que abasten pràcticament tot el ventall proposat per CiU, i les línies avançades fins ara pels Pressupostos no les contradeien. No obstant això, hi havia en la moció unes consideracions prèvies totalment inacceptables per nosaltres ja que deien que s’havia de fer un diagnòstic realista de la situació (es a dir, que fins ara no s’havia fet) i que calia fer un Pla anticrisi per redreçar l’economia (es a dir, que el que s’ha fet fins ara no era vàlid). Per aquesta raó varem fer una esmena per corregir-ho i els hi varem enviar per tal que la consideressin.
Però aquelles consideracions prèvies eren la base de la seva argumentació i per tant ens varen respondre que pel ells eren innegociables.
L’enroc en les postures respectives feia preveure que aniríem a un debat a “cara de perro” i a una votació posterior incerta pels recolzaments que cada postura podia recaptar, però que podia decantar-se més pel seu cantó que del nostre. Aquest hipotètic resultat podria representar per ells una victòria “pírrica”, ja que era humiliar gratuïtament al Govern sense representar una alternativa coherent a la Cambra, donat que s’aconseguia sumant opcions antitètiques, en un tema tant delicat en aquests moments com l’econòmic i que podia generar, a més, una profunda desconfiança en els agents econòmics i socials.
Sortosament, el grup de CiU li agrada mirar la perspectiva del buit, com tot partit de l’oposició, però no precipitar-s’hi, si no és un cas extrem, com correspon a una formació responsable (i una moció parlamentaria, per la seva virtualitat, no ho és un cas extrem. No és el Pressupost per entendre’ns). La negociació va ser llarga i difícil (però no tensa) i varem arribar a un acord transaccional de correccions semàntiques i de substitució d’aquells conceptes més cantelluts. La incorporació de l’esperit de les esmenes presentades tant per IU-ICV, com pel PP, va facilitar que no hi haguessin vets (que són possibles en les transaccional) i varem aconseguir que tota la Cambra (llevat de l’abstenció –un vot crític, va dir- d’en Llamazares) s’afegís a l’acord assolit.
Mentre que la intranet del Congrés permet accedir fàcilment a la proposta inicial, a les esmenes plantejades pels grups i a la proposta transaccional finalment votada, per Internet sols és accessible de forma fàcil el text del debat, que evidentment només recull les argumentacions dels intervinents per justificar la seva posició respecte al text que es sotmet a votació. Llàstima, ja que la reconeguda habilitat comunicativa de CiU, i molt concretament la d’en Sánchez Llibre, ha aconseguit traduir als mitjans de comunicació la seva iniciativa com si no si haguessin introduït modificacions substancials (per ex., retirar que s’hagi de fer un Pla anticrisi, i acceptar que l’informe de la situació sigui actualitzat i no realista com es demanava inicialment, que és ben diferent)
Com que la Vicepresidenta Tere Cunillera que conduïa la sessió l’havia de portar rígidament, amb les regnes ben fortes, per tal que no ens sobrepasséssim en els temps taxats que tenen els debats en aquest punt de les mocions va haver de tallar-me al esgotar el meu temps i no vaig poder concloure la meva intervenció (pràcticament ja estava, a efectes del que volia dir). El tros que falta el transcric a continuació:
“Podemos discutir, y discrepar incluso, del grado, la intensidad, alcance y efectos de las propuestas presentadas hasta ahora, pero es innegable que en todos los campos y materias que contiene la moción que estamos considerando hay ya propuestas concretas cuya plasmación presupuestaria será tangible.
Señoras y señores diputados, termino ya, volveremos, en el debate presupuestario, a debatir del contenido de los enunciados propuestos en la presente moción, es decir su plasmación concreta. El Grupo Parlamentario Socialista está convencido de ello, como está convencido que de aquel debate también saldrán acuerdos. Los acuerdos sobre medidas y actuaciones para que los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país tengan la confianza en que sus instituciones políticas, su Gobierno y sus representantes parlamentarios, les ofrecen propuestas de actuación capaces de afrontar el futuro colectivo convenientemente por la senda de la prosperidad.”
Llegit al diari:
La pugna librada entre los partidos para rellenar y jerarquizar la agenda cotidiana de información ciudadana con noticias favorables a sus intereses y perjudiciales para sus adversarios es un rasgo de la democracia mediática, caracterizada por el lugar predominante que ocupan la prensa, la radio, la televisión y las nuevas tecnologías de comunicación en la forja la opinión pública. Ésa será la lucha entre el PSOE y el PP durante esta legislatura.
Javier Pradera : “No sólo de pan vive el hombre” a El País, 10/09/2008
Mataró, 18 de setembre.
D’aquella interpel·lació ara se’n ha vist la corresponent moció que, malgrat el temps transcorregut, no contenia nous elements que els exposats abans de l’estiu, i no anava més enllà de la proposta d’un llistat de temes que d’una forma genèrica hauria d’incorporar-se a la presentació dels Pressupostos per l’any que ve.
Aquest llistat genèric no era objectable. Sols calien petites correccions per ser acceptat pel Grup Socialista ja que el Govern ha pres des del mes d’abril una munió de mesures que abasten pràcticament tot el ventall proposat per CiU, i les línies avançades fins ara pels Pressupostos no les contradeien. No obstant això, hi havia en la moció unes consideracions prèvies totalment inacceptables per nosaltres ja que deien que s’havia de fer un diagnòstic realista de la situació (es a dir, que fins ara no s’havia fet) i que calia fer un Pla anticrisi per redreçar l’economia (es a dir, que el que s’ha fet fins ara no era vàlid). Per aquesta raó varem fer una esmena per corregir-ho i els hi varem enviar per tal que la consideressin.
Però aquelles consideracions prèvies eren la base de la seva argumentació i per tant ens varen respondre que pel ells eren innegociables.
L’enroc en les postures respectives feia preveure que aniríem a un debat a “cara de perro” i a una votació posterior incerta pels recolzaments que cada postura podia recaptar, però que podia decantar-se més pel seu cantó que del nostre. Aquest hipotètic resultat podria representar per ells una victòria “pírrica”, ja que era humiliar gratuïtament al Govern sense representar una alternativa coherent a la Cambra, donat que s’aconseguia sumant opcions antitètiques, en un tema tant delicat en aquests moments com l’econòmic i que podia generar, a més, una profunda desconfiança en els agents econòmics i socials.
Sortosament, el grup de CiU li agrada mirar la perspectiva del buit, com tot partit de l’oposició, però no precipitar-s’hi, si no és un cas extrem, com correspon a una formació responsable (i una moció parlamentaria, per la seva virtualitat, no ho és un cas extrem. No és el Pressupost per entendre’ns). La negociació va ser llarga i difícil (però no tensa) i varem arribar a un acord transaccional de correccions semàntiques i de substitució d’aquells conceptes més cantelluts. La incorporació de l’esperit de les esmenes presentades tant per IU-ICV, com pel PP, va facilitar que no hi haguessin vets (que són possibles en les transaccional) i varem aconseguir que tota la Cambra (llevat de l’abstenció –un vot crític, va dir- d’en Llamazares) s’afegís a l’acord assolit.
Mentre que la intranet del Congrés permet accedir fàcilment a la proposta inicial, a les esmenes plantejades pels grups i a la proposta transaccional finalment votada, per Internet sols és accessible de forma fàcil el text del debat, que evidentment només recull les argumentacions dels intervinents per justificar la seva posició respecte al text que es sotmet a votació. Llàstima, ja que la reconeguda habilitat comunicativa de CiU, i molt concretament la d’en Sánchez Llibre, ha aconseguit traduir als mitjans de comunicació la seva iniciativa com si no si haguessin introduït modificacions substancials (per ex., retirar que s’hagi de fer un Pla anticrisi, i acceptar que l’informe de la situació sigui actualitzat i no realista com es demanava inicialment, que és ben diferent)
Com que la Vicepresidenta Tere Cunillera que conduïa la sessió l’havia de portar rígidament, amb les regnes ben fortes, per tal que no ens sobrepasséssim en els temps taxats que tenen els debats en aquest punt de les mocions va haver de tallar-me al esgotar el meu temps i no vaig poder concloure la meva intervenció (pràcticament ja estava, a efectes del que volia dir). El tros que falta el transcric a continuació:
“Podemos discutir, y discrepar incluso, del grado, la intensidad, alcance y efectos de las propuestas presentadas hasta ahora, pero es innegable que en todos los campos y materias que contiene la moción que estamos considerando hay ya propuestas concretas cuya plasmación presupuestaria será tangible.
Señoras y señores diputados, termino ya, volveremos, en el debate presupuestario, a debatir del contenido de los enunciados propuestos en la presente moción, es decir su plasmación concreta. El Grupo Parlamentario Socialista está convencido de ello, como está convencido que de aquel debate también saldrán acuerdos. Los acuerdos sobre medidas y actuaciones para que los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país tengan la confianza en que sus instituciones políticas, su Gobierno y sus representantes parlamentarios, les ofrecen propuestas de actuación capaces de afrontar el futuro colectivo convenientemente por la senda de la prosperidad.”
Llegit al diari:
La pugna librada entre los partidos para rellenar y jerarquizar la agenda cotidiana de información ciudadana con noticias favorables a sus intereses y perjudiciales para sus adversarios es un rasgo de la democracia mediática, caracterizada por el lugar predominante que ocupan la prensa, la radio, la televisión y las nuevas tecnologías de comunicación en la forja la opinión pública. Ésa será la lucha entre el PSOE y el PP durante esta legislatura.
Javier Pradera : “No sólo de pan vive el hombre” a El País, 10/09/2008
Mataró, 18 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada