El Compte General del 2005.

Tancat un exercici pressupostari, la munió d’entitat que conformen els sectors públics administratiu, empresarial i fundacional tenen fins a l’octubre següent per enviar els seus comptes degudament confeccionats segons la normativa comptable al Tribunal de Comptes. Llavors aquest organisme els analitza, i abans d’emetre el seu informe de fiscalització, el sotmet a la possibilitat d’al·legacions d’aquelles entitats, per tancar el seu dictamen després d’aprovar-lo pel Ple del Tribunal i enviar-lo a les Corts Generals (a la Comissió Mixta del Congrés i el Senat per a les relacions amb el Tribunal de Comptes). Generalment l’informe entra a les Cambres als primers mesos del tercer any després del tancament. Enguany, pel procés electoral, la visió del informe corresponent a l’any 2005 l’hem vist quasi bé a la tardor. És a dir dos anys i mig després d’acabar l’exercici analitzat.

A tothom li agradaria veure els comptes molt més aviat, però els volums, tant d’entitats com de comptes, la complexitat dels mateixos i els procediments fan que sigui molt difícil complir aquest desig. Les eines i els sistemes informàtics poden ajudar molt per escurçar els temps, però tampoc cal fer-se grans il·lusions.

El segon gran problema està en la rendició adequada dels comptes atenent la gran quantitat d’entitats; la diversitat dels seus objectius; la diferència de magnituds tractades; el seu caràcter administratiu, empresarial o fundacional. Pensar que és fàcil aquesta rendició òbviament és il·lusori, malgrat que el control de les finances públiques obliga a exigir, encara que sigui paulatinament, la major precisió possible.

D’aquest segon problema se’n deriva un altra d’important com és la consolidació de tots els comptes dels sector públic. Agregar els comptes de totes les entitats que composen el Sector Públic estatal és una feina titànica i no sé fins a quin punt ha de ser acceptable el major o menor grau de precisió en la consecució d’aquest objectiu.

Moltes més coses a considerar: el inventari precís dels actius públics; la seva valoració, amortització i registre; les anotacions exactes de les despeses i ingressos que depassen la anualitat, la consideració de les interrelacions administratives, les extra pressupostaries; els procediments comptables; els compliments dels objectius pressupostaris;...

Molta feina que cal anar millorant any rere any per fer-la més exacta a efectes del seu anàlisis i control.

Mentre el Tribunal de Comptes, en els seus informes del Compte General de cada any, digui que són millors que els anteriors està donant un senyal de que les administracions públiques estatals ho fan una mica més bé i els ciutadans/es poden considerar millor els estats comptables del Sector Públic.

I també, mentre el Tribunal de Comptes vagi fent notes d’advertiment dels incompliments que contenen els comptes analitzats donen un senyal a les administracions del camí que queda encara per recórrer per oferir als ciutadans/es el coneixement complert que els faciliti la consideració adequada de l’ús dels cabals públics.

Ja en concret, en relació al Compte General del 2005, els grups parlamentaris van presentar una quarantena de propostes de resolució per debatre als Plens del Congrés i del Senat. Després d’analitzar-les i de transaccionar una gran majoria d’elles (unes 30) sols es van sotmetre a votació sis en les que no hi havia acord (una del PSOE, 4 del PP i una de CiU) relatives a aspectes molt específics (consideració del caràcter d’empresa pública, imputacions temporals d’ingressos i despeses,...) Resoltes aquestes discrepàncies en votació a la Comissió Mixta van elevar-se als Plens corresponents 15 propostes per unanimitat.

Lògicament aquest dictamen de la Comissió no obviarà que les explicacions dels portaveus dels grups parlamentaris a la tribuna siguin diferents i divergents malgrat que la votació final no ho reflecteixi així i previsiblement sigui sense tensions de diferències en el sentit del vot com a vingut succeint els darrers anys.

Madrid, 30 de setembre.