No sé si a cap altra ciutat del món hi tants, variats i grans museus com hi ha a New York (potser sí, vés a saber. Conec tantes poques coses...). Cal fer una selecció, sinó no et pots passar les vacances sense altra cosa que fer que anar de l’un a l’altre.
Varem començar per The Metropolitan Museum of Art, el més gran, on hi ha de tot. Malauradament la secció que més m’interessava de veure, la de pintura americana estava en remodelació i tenien emmagatzemats el quadres en unes vitrines d’una forma apilonada que trencava tota comprensió i no permetia la seva visió correcta. Si, hi ha moltes altres seccions, però ja que estava als EUA volia veure els seus pintors del XVIII i del XIX, per mi força desconeguts. Alguna peça escampada aquí i allà vaig, però, poder veure. Clar, calia veure la col·lecció de pintura europea que és molt extensa, i especialment l’espai recentment endreçat de la sensacional secció de pintura i escultura europea dels s.XIX i començaments del XX, una de les seccions fortes del Museu, una selecció de la qual la varem poder veure l’any passat a Berlín, però que ja m’és més coneguda, així com no calia pas desatendre l’espai d’art modern que ja no varem poder veure amb atenció per cansament.
Varem començar per The Metropolitan Museum of Art, el més gran, on hi ha de tot. Malauradament la secció que més m’interessava de veure, la de pintura americana estava en remodelació i tenien emmagatzemats el quadres en unes vitrines d’una forma apilonada que trencava tota comprensió i no permetia la seva visió correcta. Si, hi ha moltes altres seccions, però ja que estava als EUA volia veure els seus pintors del XVIII i del XIX, per mi força desconeguts. Alguna peça escampada aquí i allà vaig, però, poder veure. Clar, calia veure la col·lecció de pintura europea que és molt extensa, i especialment l’espai recentment endreçat de la sensacional secció de pintura i escultura europea dels s.XIX i començaments del XX, una de les seccions fortes del Museu, una selecció de la qual la varem poder veure l’any passat a Berlín, però que ja m’és més coneguda, així com no calia pas desatendre l’espai d’art modern que ja no varem poder veure amb atenció per cansament.
Més tard, en visites a altres centres, t’adones de la riquesa de les repeticions que tenen. Picassos arreu (aquest home era incansable i extremadament productiu!), la comparació del que van fer el malagueny i Braque a Ceret l’any 1911 repetida, els impressionistes francesos, Van Gogh, Matisse, Leger, Kandisnky, Chagall, i tants i tants...A poc de començar el viatge ja calia posar al sarró de futures visites temes que quedaven penjats o amb ganes de repetir-los.
Mentre els joves van anar a veure l’exposició “Superheroes: Fashion and Fantasy” els grans varem anar a l’exposició temporal sobre J.M.W.Turner que era exhaustiva i excel·lent, o així m’ho va semblar a mi, des dels seus inicis fins a les acaballes que ja anunciaven les tendències que més endavant s’imposarien, passant per tota la seva evolució de la que destacaria els seus colors lluminosos. Malgrat tot, un dels seus quadres més famosos, el port de Dieppe, no hi era però el vaig poder veure a la Flick Collection que varem visitar un altre dia i que em va meravellar.
Mentre els joves van anar a veure l’exposició “Superheroes: Fashion and Fantasy” els grans varem anar a l’exposició temporal sobre J.M.W.Turner que era exhaustiva i excel·lent, o així m’ho va semblar a mi, des dels seus inicis fins a les acaballes que ja anunciaven les tendències que més endavant s’imposarien, passant per tota la seva evolució de la que destacaria els seus colors lluminosos. Malgrat tot, un dels seus quadres més famosos, el port de Dieppe, no hi era però el vaig poder veure a la Flick Collection que varem visitar un altre dia i que em va meravellar.
Per airejar-nos una mica després de dinar varem veure l’exposició de la terrassa que dóna sobre el Central Park dedicada a Jeff Koons, el del gos de l’entrada del Guggenhein de Bilbao.
Mataró, 9 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada