Records de N.Y.: Els museus-2.

Un dia els joves van anar al Museu d’Història Natural (no tot havia de ser art) a l’altra costat del Central Park i nosaltres al Guggenheim.

D’aquest museu, la valoració del continent, l’edifici en espiral de Frank Lloyg Wright, i la frustració de no poder veure alguna de les peces més reconegudes del seu fons. Una gran exposició temporal de l’artista nova yorkesa Louise Bourgeois ocupava l’espiral. El treball d’aquesta escultora és força interessant, però el pensar que anàvem a veure una altra cosa ens hi va fer prestar poca atenció, aquí la varem errar. La famosa vaca d’en Franz Marc, algunes obres de Kandinski, el Paris d’en Chagall, i d’altres pintures que estan a totes del guies del Museu no estaven exposades. Per cert, de la Bourgeois varem poder admirar al MOMA un altre dia aquesta peça espectacular penjada d’un ganxo (Uffff! Quin mal!).

Val a dir que sortirem del Guggenheim amb mal sabor de boca. Anàvem preparat a veure una altra cosa i potser, també, el record del Museu de la Peggy Guggenheim de Venècia que ens va agradar molt podria contribuir a la decepció.

Unes cantonades més avall, en la mateixa 5º. Avinguda també davant del Central Park, es troba la col·lecció Frick que deu el nom al que va ser el seu creador i propietari, Henry C. Frick, un ric burgès, que va fer els diners proporcionant carbó per les siderúrgies, i es va dedicar a col·leccionar durant el primer terç del s. XX una selecció de quadres del bo i millor de la pintura europea i americana, escultures de petit format i d’altres peces, una autèntica col·lecció de “delicadeses” en una exquisida “bombonera”. Val a dir que ens extasiarem en la pintura, obres poc conegudes de renomanadíssims autors, de Velázquez a Ingres, de Bellini i Holbein a Gainsborough, de Van Dyck, Hals, Rembrandt, Goya (aquest amb un quadre en atenció a la feina del seu propietari), acabant per Whisler, entre molts d’altres famosos, deixant de banda, ja que el temps que disposàvem no ho permetia, la munió de escultures que acompanyen els quadres.

L’espai, una ample mansió aristocràtica construïda de bell nou al seu moment i que el seu amo sols va poder gaudir-ne cinc anys, és adient per exposar les joies que conté. Una gran descoberta per a mi, sense l’atapeïda gentada que omplen els museus més coneguts, que em fa venir ganes de tornar-hi, tant per veure amb més calma el que vaig poder admirar com per contemplar el que vaig deixar passar de llarg.

Mataró, 9 de setembre