Els autobusos turístics són una bona eina per fer una descoberta còmoda i sintètica d’una ciutat. Si vas amb poc temps veus sobre la marxa el que és imprescindible. Si vas amb més temps et proporcionen una primera visió per tal que et vagis fent a la idea de on has anat a raure.La primera impressió certifica aquell tòpic de que els turistes es reconeixen fàcilment a Nova York per que van tots mirant cap amunt. Els gratacels impressionen. I mira que fa anys que en varem començar a fer! Van cap a centenaris, i els més antics amb configuracions aparents neoromàniques, neogòtiques, neo renacentistes o art decó (modernisme, que en diríem nosaltres) i d’altres. Comprens millor el desastre de les Torres Bessones i perquè van ser objectiu cobejat, perquè la seva mida encara era més gran, súper gran, súper simbòlica, que dirien els moderns.
Les esglésies, fins hi tot les grans, com St. Patrick, queden empetitides i mig enterrades entremig de superbes estructures arquitectòniques de ferro i vidre que les depassen de llarg i que les reflecteixen com objectes vulgars . No puc imaginar-me Santa Maria del Mar en un entorn semblant, el nostre cervell ha estat configurat diferent. Els ponts també són formidables, el més famós i conegut, el de Brooklyn té més de 120 anys, i la seva construcció amb les eines i les tècniques de llavors va ser tota una fita que reflecteix exactament el poder, la força i la visió de futur de les estructures socioeconòmiques de la societat americana d’aquells temps.
(Es pot ben dir que el pont de Brooklyn és l'únic lloc del món on un avió pot sobrevolar un vianant que està caminant sobre un cotxe que està circulant sobre un vaixell que està navegant sobre un tren.)Mataró, 6 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada