Records de N.Y.: Una altra mida, unes altres imatges.-2.

Els carrers estan plens d’una gernació que com formiguetes, val a dir que de tots colors, van fent els seus camins. Si tens gana o set trobes una paradeta en qualsevol cantonada i una oferta de serveis de restauració de tota mida, preu i condició. El tràfec, dens, amb l’inconfusible groc dels taxis. Els autobusos urbans són diferents als que estem acostumats, més tancats, no en sé la raó. En general el “subway”, el metro, corre a poca profunditat, moltes vegades arran de sota el carrer. Sempre veus un solar potes enlaire, o mig aixecat. Sembla que no pari mai l’anar refent la ciutat ja que hi ha construccions en obres per tot arreu.

La policia, omnipresent i cridanera, a peu, a cavall, en moto, en cotxe, amb furgonetes i vehicles auxiliars, així com els bombers, que pel que vaig intuir estan organitzats en unes unitats polivalents molt repartides per tots els barris. No vaig poder d’estar-me de cercar, i no vaig saber trobar ni en la seva pròpia botiga oficial, una bona i fidel reproducció en miniatura del seu característic camió que trobo que és esplèndid. I per tot arreu, grans banderes americanes.

El merchandising de la ciutat és aclaparador, qui no se’n va amb una samarreta amb algun eslògan de la ciutat, de la seva policia o dels seus bombers, dels musicals que es representen a Broodway, o dels seus equips de bàsquet, de futbol americà, de beisbol o de hockey gel, acaba amb una de les tòpiques gorres. El tèxtil no és “made in China” sinó fet a qualsevol país de Centreamèrica. Curiosament sols vaig veure, dalt un taxi estant, una botiga de barrets, una prenda que s’ha deixat d’utilitzar llevat de en alguna zona d’”ambient”, gay , artístic o bohemi. El súmmum que expressa aquest deliri impactant de la publicitat de qualsevol cosa es dona a Times Square, on pots veure en imponents pantalles des de les cotitzacions de Borsa, a les darreres noticies, passant per una divertidíssima propaganda dels M&M’s, en mig evidentment dels reclams dels musicals, de les obres de teatre, de les pel·lícules, de les properes series de televisió o dels darrers videojocs, que sobreeixeixen les ja immenses retolacions de les múltiples i diverses botigues que utilitzen aquest punt com a aparador planetari.

L’”sky line” és una e les coses mes conegudes de Nova York. L’hem vist en incomptables imatges de cine i televisió. Però veure’l en directe impressiona. A la caiguda de la tarda qualsevol vaixell que voreja el cor de la ciutat et dóna unes perspectives inoblidables. Baixant pel Hudson a la dreta veus l’altra riba, que ja és New Jersey, amb els seus propis gratacels, el sol que es pon darrera l’Estàtua de la Llibertat i que il·lumina pla la punta del Downtown de Manhattan amb els seus centres financers, i pujant pel East River, creuant sota els ponts veus Brookyn a la dreta i van apareixen a l’altra banda les agulles del Empire Estate Building o de la torre Crysler, fins l’edifici extraterritorial (que no està en territori americà) de les Nacions Unides. Amb l’ocàs es van encenent les llumenetes de les innumerables finestres que confirmen la imatge característica que portem tots al cap d’aquesta ciutat tant diferent a les nostres

Mataró, 6 de setembre.