A la primera reunió de la Comissió varem tractar com ens posàvem al dia de la feina que hi ha endarrerida.
El Tribunal de Comptes va emetent els seus informes i els envia a Les Corts (a la Comissió Mixta) per què aquestes a la vista de seu contingut, i especialment de les seves recomanacions, formulin a les Administracions concernides les propostes de resolució corresponents.
El volum d’informes enviats pendents de resolució és considerable, n’hi ha una seixantena. Decidirem agrupar-los per administracions començant per la local i continuant per l’autonòmica, desprès de fer passar per davant el Compte General de l’administració de l’Estat corresponent al 2005 que s’ha de veure preceptivament als Plens del Congrés i del Senat.
El sistema de funcionament de la Comissió és a doble volta. Primer ve el President del Tribunal de Comptes i exposa breument un per un cada informe inclòs a l’Ordre del Dia. En cada un d’ells els grups parlamentaris poden formular preguntes o demandes d’aclariment al President i així queda vist per la segona volta. En aquesta, al cap de dues o tres setmanes, els grups formulen propostes de resolució que es voten i amb elles confegeixen el corresponent dictamen.
Ja en les primeres reunions de la Comissió es posa de manifest la dificultat dels grups petits –que són tots llevat dels del PP i del PSOE- per donar cap, no ja a la diversitat de temes sinó a la pròpia Comissió en sí, i la seva assistència m’ensumo que serà esporàdica i sols en algun tema d’importància política rellevant o que per alguna causa els toqui de prop. Per tant la Comissió serà pràcticament un “mano a mano” entre nosaltres, el GPS, i el PP.
Els grups grans tenen amés l’avantatge de poder repartir els temes no solament entre els components de la Comissió, entre ambdós sumen 40 membres, sinó també donar joc a d’altres diputats i senadors que per alguna vinculació o coneixements especials als temes analitzats poden donar-hi millor resposta.
Varem tractar un tema vell de l’Ajuntament de Madrid, els comptes de l’IMEFE (Instituto Municipal para el empleo y la formación empresarial), dels anys 1996-1999; els comptes dels Ajuntaments d’Alcorcón, del 1999; els de Toledo del 2002 al 2004; els de Marbella del 2002 al 2006; un anàlisi del servei de recollida i tractament de residus de les entitats locals d’Aragó; i un informe sobre la gestió i control del recursos que integren el Patrimoni Municipal del Sòl del ajuntaments.
Per part del PP van defensar la seva posició alguns dels seus pesos pesats amb una dialèctica que em va sorprendre ja que va ser aspre i cantelluda, amb alguna resposta semblant per part nostra. Estem davant d’uns anàlisis tècnics (és una auditoria) i no uns informes polítics. És cert que darrera els resultats analitzats hi ha, per acció u omissió, responsabilitats polítiques. Però, a “toro” passat, i en alguns casos ja molt llunyà, costa d’entendre aquesta dialèctica. No obstant, tal com es ve desenvolupant el debat polític en el nostre país no és d’estranyar que els uns i els altres es refregint per davant els errors, omissions u ocultacions respectives.
El cas de Marbella potser era el més cridaner, però ja és molt conegut. El cas del IMEFE sembla que va suscitar l’atenció local en el seu moment, i el de Toledo venia determinat per l’alternança a l’Alcaldia.
Vaig defensar la posició del GPS en el tema del Patrimoni Municipal del Sòl. El conec una mica per la meva anterior dedicació municipalista i com que l’informe del T.C. analitzava com el tenien els 145 principals ajuntaments d’Espanya a l’any 2004 hi estava directament concernit. No em va sorprendre, i així ho vaig dir, el “demoledor” informe del Tribunal, en el sentit de que quasi bé tots els Ajuntaments analitzats no compleixen no sols la normativa de control, i la comptabilitat correcte, sinó la finalitat per la que ha estat instituïda la figura del P.M.S. Fora insensat pensar que els Alcaldes no són conscients d’aquest fet, però cal fer-los un toc d’atenció des de Les Corts –a través d’aquesta Comissió Mixta- per què siguin més curosos amb aquest tema i amb temps compleixin convenientment amb aquesta figura tan necessària per l’adequació del mercat del sòl.
Madrid, 29 de setembre.
El Tribunal de Comptes va emetent els seus informes i els envia a Les Corts (a la Comissió Mixta) per què aquestes a la vista de seu contingut, i especialment de les seves recomanacions, formulin a les Administracions concernides les propostes de resolució corresponents.
El volum d’informes enviats pendents de resolució és considerable, n’hi ha una seixantena. Decidirem agrupar-los per administracions començant per la local i continuant per l’autonòmica, desprès de fer passar per davant el Compte General de l’administració de l’Estat corresponent al 2005 que s’ha de veure preceptivament als Plens del Congrés i del Senat.
El sistema de funcionament de la Comissió és a doble volta. Primer ve el President del Tribunal de Comptes i exposa breument un per un cada informe inclòs a l’Ordre del Dia. En cada un d’ells els grups parlamentaris poden formular preguntes o demandes d’aclariment al President i així queda vist per la segona volta. En aquesta, al cap de dues o tres setmanes, els grups formulen propostes de resolució que es voten i amb elles confegeixen el corresponent dictamen.
Ja en les primeres reunions de la Comissió es posa de manifest la dificultat dels grups petits –que són tots llevat dels del PP i del PSOE- per donar cap, no ja a la diversitat de temes sinó a la pròpia Comissió en sí, i la seva assistència m’ensumo que serà esporàdica i sols en algun tema d’importància política rellevant o que per alguna causa els toqui de prop. Per tant la Comissió serà pràcticament un “mano a mano” entre nosaltres, el GPS, i el PP.
Els grups grans tenen amés l’avantatge de poder repartir els temes no solament entre els components de la Comissió, entre ambdós sumen 40 membres, sinó també donar joc a d’altres diputats i senadors que per alguna vinculació o coneixements especials als temes analitzats poden donar-hi millor resposta.
Varem tractar un tema vell de l’Ajuntament de Madrid, els comptes de l’IMEFE (Instituto Municipal para el empleo y la formación empresarial), dels anys 1996-1999; els comptes dels Ajuntaments d’Alcorcón, del 1999; els de Toledo del 2002 al 2004; els de Marbella del 2002 al 2006; un anàlisi del servei de recollida i tractament de residus de les entitats locals d’Aragó; i un informe sobre la gestió i control del recursos que integren el Patrimoni Municipal del Sòl del ajuntaments.
Per part del PP van defensar la seva posició alguns dels seus pesos pesats amb una dialèctica que em va sorprendre ja que va ser aspre i cantelluda, amb alguna resposta semblant per part nostra. Estem davant d’uns anàlisis tècnics (és una auditoria) i no uns informes polítics. És cert que darrera els resultats analitzats hi ha, per acció u omissió, responsabilitats polítiques. Però, a “toro” passat, i en alguns casos ja molt llunyà, costa d’entendre aquesta dialèctica. No obstant, tal com es ve desenvolupant el debat polític en el nostre país no és d’estranyar que els uns i els altres es refregint per davant els errors, omissions u ocultacions respectives.
El cas de Marbella potser era el més cridaner, però ja és molt conegut. El cas del IMEFE sembla que va suscitar l’atenció local en el seu moment, i el de Toledo venia determinat per l’alternança a l’Alcaldia.
Vaig defensar la posició del GPS en el tema del Patrimoni Municipal del Sòl. El conec una mica per la meva anterior dedicació municipalista i com que l’informe del T.C. analitzava com el tenien els 145 principals ajuntaments d’Espanya a l’any 2004 hi estava directament concernit. No em va sorprendre, i així ho vaig dir, el “demoledor” informe del Tribunal, en el sentit de que quasi bé tots els Ajuntaments analitzats no compleixen no sols la normativa de control, i la comptabilitat correcte, sinó la finalitat per la que ha estat instituïda la figura del P.M.S. Fora insensat pensar que els Alcaldes no són conscients d’aquest fet, però cal fer-los un toc d’atenció des de Les Corts –a través d’aquesta Comissió Mixta- per què siguin més curosos amb aquest tema i amb temps compleixin convenientment amb aquesta figura tan necessària per l’adequació del mercat del sòl.
Madrid, 29 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada