Records de N.Y.: Retre els honors.

Tots tenim algun aspecte mitòman. Cadascú viu amb les seves dèries.

Comencem la visita a la ciutat pel City Hall (l’Ajuntament), des de fora, deu ser per la meva antiga ocupació municipal.

I al costat, quasi bé a tocar, el buit de la Zona Cero que ocupaven les torres bessones del Wordl Trade Center destruïdes per l’atemptat del 11-S-01. El record d’aquell fet, malgrat els anys, encara està ben present en molts aspectes de la vida de la ciutat. Els bombers, tota una institució a N.Y., porten en els seus vehicles la llista dels companys morts, alguns la consigna de recolzament als exèrcits i la bandera de les barres i les estrelles darrera que és omnipresent a tot arreu. Quina diferència amb nosaltres! Com marca la història els usos i les costums dels pobles! No ens aturem al “chantier” i si que fem la visita a l’esglesiola de St. Paul que va aguantar el incendi que va arrasar Manhattan el 1776 i l’ensulsiada del WTC al 2001.

D’allà, a la tercera estació: òbviament, el New York Stock Exchange, la Borsa. Curiosament en aquest centre neuràlgic del capitalisme internacional, farcit també de banderes nord-americanes, co-presideix la bandera xinesa aquests dies pels JJ.OO. Oficialment la bandera d’un país comunista (sic). Ah! si Marx aixequés el cap...!

A l’altra banda del carrer el Federal Hall, amb l’estàtua de George Washington al lloc on va jurar el càrrec de primer President del EUA. L’edifici que no és l’original i ha tingut usos diversos alberga avui exposicions sobre la Constitució, la sala de la Declaració dels Drets Humans i l’explicació dels Parc Naturals del país. Aprofito la botiga de records del centre per fer-me amb la reproducció dels documents originals de l’entramat institucional que va donar pas als EUA: la declaració d’independència, la Constitució i la Carta de drets. Més mitomania personal.

Emanuel Leutze “Washington crossing the Delaware” 1851. Met. Museum.

A la plaça del Chase Manhattan Bank, al costat de la reconeguda escultura de Dubuffet, ens topem amb una acció del Festival de Dansa de l’estiu: sevillanes rocieras i olé al cor financer del món. Passem a saludar al “Charning Bull” que suposo que mig en serio o mig en conya l’artista Di Modica va descarregar allà l’any 87 i que ha acabat essent adoptat com a mascota no oficial de Wall Street, i acabem dinant al “Maremagnum”. Perdó! Al Pier 17 del South Steet Seaport. Sols em va faltar un arrosejat de fideus per pensar que estava al Port de Barcelona. Bé, resulta evident, aquí i en altres llocs i accions que veurem aquest dies, on han anat a copiat els barcelonins.

Més mitomania. Acabem la jornada dalt l’Empire Sate Building desprès de fer llargues i esgotadores cues per enfilar-nos-hi. I allà dalt, quasi bé a la punta, amb Manhattan als peus, a qui em trobo? No al King Kong, sinó a la companya Pilar Unzalu, també amb la seva família. “Però, ¿éste no es el Manel ?”.

Mataró, 3 de setembre.