15 de febrer, 2007

Xíndia. Bangalore.

La impressió de la ciutat de Bangalore és diferent. Sembla més ordenada i neta, al menys des de l’aeroport fins a l’hotel. El trànsit és igualment dens i, per nosaltres, caòtic. Es veu més ciutat.

El sistema digestiu m’ha dit prou. Dieta tot el dia i repòs des de l’arribada a mitja tarda a l’hotel fins el matí de l’endemà a la primera visita del programa.

Ara toca el sector TIC, amb les seves famoses empreses que fan outsourcing de tractament d’informació de tota mena generada per empreses d’arreu del món. És un lloc on es va començar a desenvolupar industria pesada, que encara continua, però la seva fama actual està en els sectors tecnològics i de la informació.

Visitem dues empreses d’aquesta mena: Wipro i Infosys. Pels primers, Europa és la principal font de creixement en el seu negoci. Ens expliquen que els salaris en aquest sector estan pujant molt ràpidament i que es treuen el personal els uns als altres. La formació tècnica dels treballadors i el seu domini del anglès els ajuda molt a col·locar-se. Ens diuen, allò conegut (al llibre de T. L. Friedman, que ens acabaran donant com a obsequi) que l’esclat de la bombolla tecnològica de finals dels 90 va situar-los al mapa al tenir connexió amb les infraestructures a molt baix cost i amb la seva de mà d’obra disponible a preus inigualables pels països desenvolupats. Amb el que guanyen en beneficis empresarials s’estan expandint per tot el món i les empreses que adquireixen els ajuden a introduir-se en nous sector d’activitat.

Estem en empreses de serveis, amb les característiques externes de modernitat i amb les propostes tècniques adients a les noves tecnologies, ordinadors, despatxos lluminosos, personal preparat,.... Les presentacions són en power point. Curiosament no hi ha la recepció tradicional tal com en van fer a les empreses industrials els dies anteriors. A Infosys (primera companyia india inclosa al Nasdaq) dinem al menjador de l’empresa amb els directius que ens han exposat el que són i el que fan en un auditori que riu-te’n del més modern de casa nostra.

Acabat el dinar, en una espècie de cotxets de golf ens passegen pel recinte en que hi treballen més de 16.000 persones en més de 36 edificis moderníssims. (ens diuen que aquest any arribaran a 48!). (A la porta veurem un guardia amb una vella escopeta). Res del que veiem i el que ens han mostrat els vídeos promocionals coincideix amb el que hem vist al carrer. Però el que ens mostren existeix. Llavors, on és la realitat? És dual. Hem vist molta brutícia, misèria, desigualtat, contaminació,... Això és una illa paradisíaca. Millor, un oasi (?). 62% de la població activa de l’Índia encara està a l’agricultura, hi ha 300 milions de joves menors de 16 anys,...Com es compagina tot això? Aquest és el gran dubte del que hem vist. Quan els privilegiats que treballen en aquests llocs surten i tornen al món real -bé, no és que el seu treball no ho sigui- què pensen? Això serà la locomotora que ho farà avançar tot? Els economistes, en parlem amb en Joan Trullén, ho tenen clar. Però, i els polítics?.

(fotografia feta des de l'autobús, d'un trajecte qualsevol del viatge)


Desprès una ràpida visita a una empresa puntera en biotecnologia Biocon. Ens expliquen, power point una altra vegada, que estan centrats en investigació sobre administració oral d’insulina i en tema de tractaments anti-cancerígens. Veiem la fàbrica per fora i, jo al menys, no em faig una idea del seu treball. Sembla que la Presidenta té un gran prestigi al seu país i al món, és molt reconeguda. Tenen contactes amb alguna de les nostres principals empreses farmacèutiques catalanes.

Acabem la jornada al despatx d’un alt funcionari de la Secretaria d’IT (noves tecnologies) de l’Estat de Karnataka, del que Bangalore n’és la capital. L’Índia és un Estat federal, on els Estats tenen molt poder. Ens explica la seva aposta, fa ja temps, per l’educació i les noves tecnologies com a estratègia per créixer. També, a una pregunta meva, ens respon que no estan especialment preocupats pel desenvolupament de les infraestructures, ja que creu que estan força bé (?). Clar, tot és els ulls amb que un s’ho mira. Els nostres, acostumats al que tenim, o els seus, acostumats al que tenen.


Al hotel, sols sopem, ja que aquesta mateixa nit volem cap a la Xina. Dormirem pels avions, o allà on puguem.

Bangalore, 1 de febrer
Mataró, 15 de febrer

1 comentari:

don-aire ha dit...

Apassionant, Manel. Fa temps que intento seguir les pistes de la nova revolució índia i he trobat moltes claus en el teu reportatge on line. Gràcies per la informació, sempre tan acurada.