Dissabte passat els “roeños” catalans van fer un homenatge a l’alcalde de La Roda de Andalucía, Manuel Silva, a Mataró a la seu de l’entitat “La Armonia”. Em van convidar i vaig estar complagut d’assistir-hi.
Degut a les migracions dels anys 50 i 60 del segle passat van ser molts els habitants d’aquella població situada al cor d’Andalusia, a la província de Sevilla, que van venir a Mataró i a altres poblacions de l’àrea de Barcelona. Amb el temps, ja assentats aquí, es van anar trobant, van organitzar-se en entitat i van desenvolupar les seves activitats de companyonia entre ells i de relació amb els seus orígens.
D’aquí ve la meva relació amb aquests mataronins/es vinguts d’aquelles terres, relació amb una més de les entitats de la ciutat en la que hi tinc bons amics i companys, i de retruc amb la seva Corporació i el seu Alcalde.
Sempre vaig conèixer el mateix Alcalde, en Manolo, en les seves visites a Mataró i en les meves anades a La Roda. A través d’aquesta relació vaig prendre coneixement de la cultura del oli, per exemple, i de les vicissituds i afanys abans i ara d’un petit poble andalús que ha remuntat la situació de temps enrere, com ho ha fet tota la seva Comunitat. Avui el poble, mercès a la seva Corporació, disposa de tota mena de serveis pels seus habitants, i per l’empenta de la seva gent ja no és un lloc d’emigració sinó que els cal buscar personal a fora.
Recordaré com anècdota la impressió que va fer el meu primer parlament en una de les seves festes: “¡Mamá, va dir un nen petit, este señor pronuncia las eses!”
Ara, a les properes eleccions municipals, en Manolo ja no es tornarà a presentar. Porta vint anys a la política local i personalment el comprenc molt bé. Ha fet una tasca sensacional i és molt ben reconegut pels seus conveïns/es, però és cert que hi ha un moment per tancar un període i donar pas a nova gent. I els seus d’aquí, que tenen doble identitat, la vella andalusa i la nova catalana, li han reconegut en un senzill però sentit homenatge el seu treball i dedicació per la seva gent allà i aquí.
Jo tinc un amic al cor d’Andalusia. ¡Un abrazo, Manolo!
Mataró, 9 de febrer
Degut a les migracions dels anys 50 i 60 del segle passat van ser molts els habitants d’aquella població situada al cor d’Andalusia, a la província de Sevilla, que van venir a Mataró i a altres poblacions de l’àrea de Barcelona. Amb el temps, ja assentats aquí, es van anar trobant, van organitzar-se en entitat i van desenvolupar les seves activitats de companyonia entre ells i de relació amb els seus orígens.
D’aquí ve la meva relació amb aquests mataronins/es vinguts d’aquelles terres, relació amb una més de les entitats de la ciutat en la que hi tinc bons amics i companys, i de retruc amb la seva Corporació i el seu Alcalde.
Sempre vaig conèixer el mateix Alcalde, en Manolo, en les seves visites a Mataró i en les meves anades a La Roda. A través d’aquesta relació vaig prendre coneixement de la cultura del oli, per exemple, i de les vicissituds i afanys abans i ara d’un petit poble andalús que ha remuntat la situació de temps enrere, com ho ha fet tota la seva Comunitat. Avui el poble, mercès a la seva Corporació, disposa de tota mena de serveis pels seus habitants, i per l’empenta de la seva gent ja no és un lloc d’emigració sinó que els cal buscar personal a fora.
Recordaré com anècdota la impressió que va fer el meu primer parlament en una de les seves festes: “¡Mamá, va dir un nen petit, este señor pronuncia las eses!”
Ara, a les properes eleccions municipals, en Manolo ja no es tornarà a presentar. Porta vint anys a la política local i personalment el comprenc molt bé. Ha fet una tasca sensacional i és molt ben reconegut pels seus conveïns/es, però és cert que hi ha un moment per tancar un període i donar pas a nova gent. I els seus d’aquí, que tenen doble identitat, la vella andalusa i la nova catalana, li han reconegut en un senzill però sentit homenatge el seu treball i dedicació per la seva gent allà i aquí.
Jo tinc un amic al cor d’Andalusia. ¡Un abrazo, Manolo!
Mataró, 9 de febrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada