Tecnocampus*.

*(article per Capgros.com)

L’any 1999 la ciutat de Mataró estava culminant la concreció del projecte que havíem anomenat “la nova ciutat”. En aquells temps era evident també la irreversibilitat del declivi de la base econòmica tradicional de la ciutat, el seu sector industrial tèxtil.

Calia començar a buscar nous horitzons, tant per la ciutat com per la seva economia, i d’aquí va sorgir el projecte Tecnocampus. En síntesi, pretenia actuar en un conjunt de camps per col·locar la ciutat cap a la direcció que s’albirava de cara al futur.

Partíem d’alguns elements per establir la base de partida, especialment de la llarga singladura de la nostra Escola Universitària Politècnica (EUPMt), que era, i és encara, una aposta única (per la seva titularitat) d’una Administració Local per formar tècnics en informàtica, electrònica i telecomunicacions. Era, cal recordar-ho, el moment del creixement de la bombolla tecnològica, de les empreses.com, que més endavant va explotar. Recordo també els esforços que l’ Antoni Farrés, comissionat per la Societat de la Informació, feia a la Comissió Executiva de la FMC per explicar-nos els vertiginosos canvis que s’anaven produint en les formes de connectivitat. Si s’estava a l’aguait es veia per on aniria el futur.

Formació de comandaments tècnics amb l’Escola, de ciutadans/es amb la connexió social, de les empreses directament, d’emprenedors amb la incubadora de base tecnològica, de la nostra pròpia administració municipal posant-la a la xarxa, de les possibles formes de connectivitat (que avui tenen poc a veure amb el que parlàvem llavors) i, per últim, aixecar un equipament cívic que albergués físicament molts d’aquest objectius. L’ajuntament de Mataró ha anat donant compte en aquest anys transcorreguts dels avenços, dificultats, èxits i entrebancs que ha tingut aquest projecte, i la Pilar González Agàpito n’ha mantingut la flama encesa.

Al inici no va ser gaire ben comprés. La base social de la ciutat, la dinàmica partidària, i la complexitat ràpidament variable del assumpte no va ajudar massa a que tirés fàcilment endavant. Va rebre desqualificacions, incomprensions i menyspreus. Calia tenir present, però, que quant a l’any 84 varem començar “la nova ciutat” tampoc fórem gaire compresos, fins que la seva materialització va permetre una complerta acceptació. Va caldre temps per traduir en fets aquella proposta que al inici era sols una visió de futur per la ciutat.

Però el temps i la ciutat han anat fent el camí que a finals del segle passat sols intuíem malgrat i mercès als assessoraments tècnics que van ajudar-nos a començar-lo. Ara, tothom que es planteja aquests temes va en línia coincident amb el que llavors varem proposar. Sols cal veure que diu el Plan Avanza del Govern de l’Estat per confirmar-ho. Segurament no tot va ser perfecte, segur que vam fer errors i potser hagués pogut estar millor , però quan algú em parla per on han d’anar les coses trobo semblances amb el nostre projecte.

Ara es posa la primera pedra del futur equipament Tecnocampus. Llavors, al començament, no va ser prioritària la “pota” del equipament, tant per la falta de recursos per afrontar-la com pel treball que hi havia, i que era possible fer, en altres camps del projecte i que permetien tirar-lo endavant.

L’actuació d’ara continua i mostra la consolidació del projecte.

Madrid, 21 de febrer.