Xíndia. De què hem de tenir por?

He de confessar una certa desorientació en el espai en que ens varem moure per fer les visites a Pune. Aquesta ciutat té més de 4,5 milions d’habitants i és la sèptima de l’Índia. Per les visites que varem fer anàvem en un senzill microbús enmig del caòtic trànsit local, el que ens va permetre visualitzar l’espai públic de la ciutat i els seus entorns, de polígon en polígon, veient el moviment de la gent i l’activitat urbana.

Empreses espanyoles allà instal·lades, totes de components del sector d’automoció:

Rinder, fars de motocicles pel mercat local. Aquesta empresa basca va veure com davant la davallada del mercat tradicional europeu calia anar al darrera de nous mercats produint allà on hi havia les fàbriques. Així es varen instal·lar a l’Índia mantenint la investigació i el desenvolupament a la matriu, a Espanya. De passar a estar en expedient de regulació d’ocupació fa vint anys ara han triplicat la gent que tenen a la seu espanyola i estan preparant-se per obrir una nova planta de fabricació al nord d’aquest país. Aquí es venen 4 milions de motos a l’any mentre que en tot Europa el consum està estancat en 1, 4 milions. En una carpa fixa en la mateixa fàbrica ens van oferir el dinar amb productes espanyols (pernil i formatge) que el gerent s’havia procurat en els seus viatges. Aquests s’han internacionalitzat.

Miju. Aquesta empresa aragonesa s’ha deslocalitzat ja que fabrica articles de cautxú per l’industria de l’automòbil exportant la seva producció. Ens van ensenyar que mantenen la qualitat dels seus productes amb les especificacions que requereix la seva demanda. El tema del cost de la mà d’obra és essencial en la seva producció i per això estan allà. El seu director en va ensenyar, a més, que tenen incorporat a la fàbrica dues activitats més: un call center i una consultora per introduir-se en aquells mercats. Estan en un polígon a mig fer, on per cert Infosys hi té un edifici espectacular que no lliga gens amb l’entorn.

Ficosa. Catalans, aquest són els més internacionals de tots i el més introduïts. Fan components (retrovisors més concretament) per l’automòbil en una join venture amb Tata components, del grup Tata, del que ja he parlat. Va venir expressament des d’Espanya el seu Director de relacions institucionals que ens va facilitar poder veure directament una de les fàbriques de cotxes de Tata. El seu President, el Sr. Josep M. Pujol, ha estat a la Subcomissió explicant-nos en persona el seu procés d’internacionalització ja que tenen fàbriques i acord en molts altres països del món. Allà fabriquen per l’industria automobilística de l’Índia.

Havíem començat el matí visitant la fàbrica que produeix el Indica i els Indigo que són els noms comercials del cotxes de Tata. Encara que la seva principal producció és de camions i autobusos, van decidir, en un cop de geni del seu propietari principal, fabricar cotxes directament sense passar per les marques ja establertes. L’experiment els ha resultat molt difícil i els seus productes, bàsicament pel mercat local, recorden al nostres de fa 30 anys, o més, en el que fa a concepció, motors i equipament. Les cadenes de producció, malgrat ser força modernes, ens van semblar plenes de personal a diferència de les d’aquí. No en van deixar, però, fer cap foto del complex.

Per acabar, l’endemà al mati de camí cap a l’aeroport per anar a Bangalore varem visitar d’instal·lació que té Antolín. Aquests castellans formen un altre del nostres grans grups empresarials de components per l’automòbil que també estan a molts altres països. La fàbrica ens va semblar senzilla. Fan els sostres interiors dels cotxes, també sols pels que es construeixen allà, amb molt personal. No exporten, sinó que també són una empresa internacionalitzada.

A totes les visites varem ser rebuts ceremoniosament a la manera tradicional del país. L’empremta vermella al front (la mirada interior ens van explicar), l’encesa de les espelmes, en algun lloc fins garlandes, i les catifes de benvinguda pintades al terra de l’entrada.

De les visites a les fàbriques i del que varem veure pels carrers anant d’un lloc a l’altre pels entorns de Pune en vaig treure la conclusió que estaven força endarrerits tant en l’aspecte industrial com en l’aspecte urbà. Tenen molt per fer, tenen molt de camp per córrer, i no crec pas que la seva preocupació més important sigui exportar. És, em va semblar, el nostre model de creixement dels anys 60 del segle passat. Per tant, si nosaltres mantenim l’avantatge en innovació i desenvolupament no hem de patir pas pels seus avenços. Són un país molt gran amb molta gent que els falta de tot. Ara comencen amb les motos i els cotxes petits com nosaltres anys enrere. I en l’aspecte de la construcció de les ciutats i de l’habitatge la feinada és immensa. Per tant les empreses espanyoles que vulguin conquerir nous mercats ho poden fer allà, in situ. Pensar en exportar des d’Espanya és impensable ja que l’industria de l’automoció, ja sigui autòctona o multinacional, vol tenir arreu del món la seva producció en “clusters” que els permeti controlar i assegurar els subministres.

Mataró, 15 de febrer.