L’hotel és del conglomerat econòmic Tata, fundat al segle XIX per un ric parsi d’aquest nom. El va aixecar en resposta a que no el van deixar entrar en un hotel anglès que no permetia l’entrada de nadius i de gossos. Coses de la dominació colonialista.
El viatge fins aquí ha estat llarg. Sortir de casa, a Madrid, de matinada, a les quatre, per ser al aeroport, i via Frankfurt, amb la corresponent espera, entrar a l’hotel a les dues de la matinada, hora local. Malgrat l’hora, vam ser rebuts protocol·làriament amb una copa de suc de fruita i una garlanda de flors naturals per cadascun dels 12 components de l’expedició.
Ens va venir a rebre al aeroport, a més dels serveis protocol·laris del país, el nou responsable de l’oficina comercial que el Govern espanyol ha decidit obrir aquí, Eric Rovina. Encara no ha pres possessió del seu comès ja que malgrat fa uns mesos que està a Delhi, la capital, ha d’aixecar tota la infrastructura que precisa per treballar.
El primer dia, dissabte, hem pres contacte amb el país i aquesta ciutat. En devem haver vist un molt petit tros, ja que amb més de 16 milions d’habitants és la més gran de l’Índia. Aquest contacte ens ha mostrat a cop d’ull la realitat socio-econòmica dual d’aquesta mena de països emergents. Al costat dels bens i serveis dels que gaudim nosaltres, la pobresa extrema. Bigarrades multituds pels carrers, circulació caòtica, parc immobiliari atrotinat, comerç a la menuda, menuda; infants i vells desvalguts; restes d’història colonial, la Universitat, l’estació Victòria; els turistes una mica esmaperduts, jo al menys.
Mumbai, 27 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada