La delegació estava presidida pel Sr. Benalia Belhouadjeb, president de la Comissió d’Hisenda i pressupostos de l’Assemblea Nacional Popular, antic ministre d’agricultura i pesca, i antic President de la FAO, del FLN i cincs diputats més (entre ells una diputada).
En la trobada, a mi em va correspondre fer un rapport sobre les relacions econòmiques entre els nostres dos països. Al nostre diputat Gustavo de Arístegui (PP), malgrat no ser del grup d’amistat, se li va encarregar degut als seus coneixements parlar del desenvolupament del acords de Barcelona.
La meva intervenció es va basar en la marxa del Plan Integral de Desarrollo del Mercado de Argelia que des de l’any passat porta a terme el Ministeri de Indústria Turisme i Comerç. En el debats posteriors a les exposicions vaig aprendre més coses de les que vaig conèixer al gener quant vaig estar a Alger: Les oportunitats i possibilitats que té la nostra economia a aquell país, la sorpresa perquè malgrat la proximitat nostra som desbancats per empreses xineses i japoneses en la realització d’obra pública; la bona situació econòmica que tenen derivada del elevat preu del petroli i el gas dels que en són grans exportadors; la millora de la tensió terrorista i el procés de reconciliació nacional, amb algun exemple impactant que ens van explicar; la demanda perquè empreses espanyoles hi tinguin més presència;...
La visió de la seva economia que té el President de la delegació algeriana em va quedar gravada amb una frase que va dir: “Cada vegada que veig arribar un vaixell al port amb productes d’importació penso amb l’atur.” Això provenint d’un país netament exportador com a mínim és sorprenent. Potser ve dels antics temps de l’economia planificada.
La participació dels grups parlamentaris nostres va ser forca irregular degut al fet que hi havia paral·lelament el treball quotidià, i especialment els petits no poden fer cap a tot. Encara que alguns d’aquests si que no es van perdre les recepcions oficials que hi va haver.
Vaig poder assistir al Ple el dijous, entre d’altres, al debat sobre deslocalitzacions que plantejava la diputada de Nafarroa Bai, Uxue Barkos. El portaveu del PP, el també navarrès Carlos Salvador, a qui no tinc el gust de conèixer ja que era la primera vegada que el veia parlant d’aquest tema, va incidir quant va pujar a la tribuna, molt en la seva línia ideològica, que el problema era conegut i que la solució també: rebaixes fiscals i flexibilitat laboral. El de sempre en ells. Però no s’adonen que per aquest camí no anirem enlloc? En un món globalitzat i en economies obertes cal apostar per l’educació i l’especialització, buscant les oportunitats que hi ha.
Mataró, 26 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada