Vaig per la comarca (El Maresme) explicant en actes públics convocats per les Agrupacions socialistes els resultats dels dos anys del Govern de Rodríguez Zapatero.
L’atenció política no està gaire per aquest tema, ja que la trepidant actualitat que tenim a Catalunya reclama parlar del què està passant ara mateix. Com que, a més, no és massa difícil explicar l’acció del Govern, ja que és evident que va bé, menys interès encara.Malgrat tot, ho faig amb altres companys. El de la localitat, que generalment ens presenta, i un company/a diputat/da al Parlament de Catalunya.
Parlo, en la meva exposició, de la gosadia i del panorama. Gosadia generacional. Panorama mundial, social, econòmic i polític. Comparo el primers anys, 82-86, de Felipe González amb el 04-06 de Zapatero. Crec que hi ha un trencament de les formes polítiques a Espanya entorn al canvi de segle, l’any 2000. Primer la dreta, la ciutadania al carrer, desprès l’esquerra.
El Govern de ZP ha actuat amb atreviment en un conjunt de temes: política exterior, territorial, medi ambiental, drets socials, igualtat, de formes..., prenent i proposant actuacions contundents. El resultat és evident i no és massa difícil explicar el lema de: “España ya es mejor”. Pel cantó de l’economia, a tota vela.
Malgrat tot, concloc refredant els entusiasmes excessius ja que en política res és definitiu i cert per massa temps i qualsevol esdeveniment, intern o extern, pot canviar la situació en un moment: No tenim els adversaris derrotats; hi ha núvols de fons a l’economia; el panorama mundial és espès; obrir el meló territorial és complicat; no hi res escrit sobre el final del terrorisme; el país no pot estar partit en dos;...
Com sempre, pels que em coneixen, tocant de peus al terra. Cal ser prudents, ja que com diu la vella cançó d’en Bob Dylan:
“Vigileu,qui perd avui
guanyarà segur demà,
perquè els temps estan canviant.”
perquè els temps estan canviant.”
Mataró, 12 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada