25 de maig, 2006

Dubtes procedimentals.

En el debat d’ahir de presa en consideració per la Cambra de Diputats de la proposta del Parlament d’Andalusia de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la seva Comunitat es va produir un fet de procediment del que tinc dubtes de la seva correcció.

Es tractava de presentar la proposta que havia aprovat aquell Parlament, però entre els representants enviats per presenta-la n’hi havia un dels que havien votat en contra de la proposta. I evidentment, la seva intervenció va anar en el sentit de demanar que no es prengués en consideració. Llavors, és això correcte?.

Altra cosa és la posició en el debat consegüent al que estàvem considerant, en que ja s’entra en matèria. Però es venia a demanar la presa en consideració, no l’absurd d’anar a demanar que no es considerés.

Sembla que aquest debat ja el van fer allà baix, però van decidir això (?).

Madrid, 24 de maig.

3 comentaris:

Jordi Pedret ha dit...

Manel,
jo ho tinco tot el clar que es poden tenir aquestes coses. Es va tractar d'un "frau de reglament", en fer ús de la paraula per parlar contra la presa en consideració de la proposició del Parlament d'Andalusia, quan el reglament del Congrés permet als parlamentaris autonòmics intervenir per "defensar" la proposició del seu Parlament. Un cas diferent va ser el del projecte d'Estatut de València, en que el representant del PP semblava que parlés d'un text diferent, però al capdavall el va defensar.
"Cosas veredes mio Cid que faran fablar las piedras".

Joan Safont ha dit...

Se'm planteja un altre dubte referent a l'Estatut d'Andalusia:
Si el Pla Ibarretxe va set tombat perquè només havia estat aprovat per majoria de la meitat més un dels diputats al Parlament Basc i a l'Estatut català se li va demanar una aprovació al Parlament de Catalunya per àmplia majoria que finalment va ser del 90%, com és que el Govern, en el cas andalús s'acontenta amb els vots a favor de només dos partits, PSOE i IU, que no arriben a l'amplíssima majoria del Parlament català i si que s'aproximen al 51 % del Parlament basc que no va ser suficient per prendre en consideració el text que proposaven?
Gràcies!

Manuel Mas i Estela ha dit...

A vegades, Joan, les condicions necessàries no són suficients. La clau de volta, que alguns els costa acceptar, o no volen acceptar, és la característica essencial d’un Estatut d’Autonomia: És una llei espanyola.
El Parlament de Catalunya no és un Parlament sobirà. Sols és una assemblea que gestiona unes competències determinades que li dona la Constitució espanyola. (Ho sento, noi. La vida és dura)
Una reforma d’Estatut ha de ser, en aquesta lògica, una proposta del Parlament autònom a considerar per les Corts espanyoles (Congrés i Senat) que aquestes han d’acceptar.
Llavors, l’Ibarretxe porta una proposta (amb majoria justa a casa seva) a les Corts. Vots a favor, 38. Vots en contra 312. Endarrera. El Parlament de Catalunya porta una proposta (molt majoritària) a les Corts. Vots a favor 202. Vots en contra 148. Endavant. Els andalusos, el seu Parlament, van amb una proposta (menys majoritària). Vots a favor, 202. Vots en contra, 148. Endavant. Qui està a favor i en contra?
Aclarit el dubte?