01 de maig, 2006

Galbraith. Adéu, mestre.


Es fa difícil triar una fotografia que recordi un personatge, i més si aquest ha tingut un llarg recorregut vital i públic. He escollit aquesta que em sembla que el defineix, o al menys crec jo que me’l defineix com sempre l’he pensat.

Avui, que els diaris han parlat del seu traspàs, hi ha dos ressenyes que vull destacar: la d’Emilio Ontiveros, i la de Joaquin Estefanía, les dues a El Pais. Poques coses hi puc afegir de més al record d’una persona que ha estat per a mi un referent intel·lectual en les vessants professional i política.

He recomanat moltes vegades els seus llibres. No fa pas gaire parlava amb els meus companys del seu darrer: La economia del fraude inocente. Ed Crítica. B-2005.

“...una especie de 'testamento intelectual' en el que nos lega una crítica radical de la economía, la política y la moralidad pública de nuestro tiempo. Dice el profesor Galbraith que la distancia entre la realidad y la 'sabiduría convencional' nunca había sido tan grande como hoy en día porque el engaño y la falsedad se han hecho endémicos.”

Però no em puc estar avui, en la seva memòria, de tornar a recomanar “La cultura de la satisfacción” i “Breve historia de la euforia financiera” , ambdós a Ed. Ariel que va ser qui va anar publicant quasi bé tota la seva obra.

Mataró, 1 de maig.

4 comentaris:

Carlos ha dit...

sin duda alguna una gran perdida para todos los economístas de izquierdas, ya que lamentablemente no abundan muchos entre los grandes maestros economístas.

Hace algunos meses acabé de leerme su último ensayo "La economia del fraude inocente" donde de manera simple y directa(como siempre) abordaba la realidad de la economía actual, y como la falacía neoliberal pretende confundirnos.

Ramon B. ha dit...

Manel
Quan vaig llegir la necrològica vaig pensar "això mereix un post de Manel mas". I així ha estat, gràcies.
RB

ramon pujol ha dit...

No sabia que Manel Mas era un fan de Galbraith. Conec a Mas per la seva activitat política i vaig coneixer les obres de Galbraith per consell d'un gerent que vaig tenir al meu hospital i la seva escriptura em sedueix. Tan és aixi que a la meva filla Cristina que estudia econòmiques a l'UAB li vaig aconsellar i també si ha enganxat. Esperem que el sistema que desitjava ell es faci algun dia realitat.
Dr. Ramon Pujol. Hospital de Bellvitge.

ramon pujol ha dit...

No sabia que Manel Mas era un fan de Galbraith. Conec a Mas per la seva activitat política i vaig coneixer les obres de Galbraith per consell d'un gerent que vaig tenir al meu hospital i la seva escriptura em sedueix. Tan és aixi que a la meva filla Cristina que estudia econòmiques a l'UAB li vaig aconsellar i també si ha enganxat. Esperem que el sistema que desitjava ell es faci algun dia realitat.
Dr. Ramon Pujol. Hospital de Bellvitge.