Una fàbrica de paper és una indústria de base pesada (desconec quina característica és la que dona la qualificació de pesada), no tant per la matèria prima principal emprada, la cel·lulosa, més aviat lleugera, ni pel producte final obtingut, òbviament paper, sinó pel procés. La fàbrica treballa contínuament totes les hores del dia, tots els dies del any. (a Motril em van explicar que sols s’aturen 7 dies, entre Nadal i Cap d’Any). La producció, variant les característiques de pes, tacte o imatge del producte final, és contínua en unes línies de producció grans i complexes. El manteniment d’aquestes línies és un dels elements cabdals d’aquest procés, evidentment després de l’elaboració de la pasta inicial amb múltiples i variats components, que té el seu secret per cada tipus de paper produït, i del control de qualitat continuat per oferir un producte homogeni pels diversos usos finals: Llibres, propaganda, memòries institucionals, etc,... El procés final de presentació del producte cap els consumidors, de mides ordenades segons la demanda, també és complex, especialment pel volum de les bobines que conclouen el procés.
La instal·lació visitada té el seu origen en les implantacions que es van fer en els Plans de Desenvolupament del franquisme dels anys 70. Aprofitant els residus de la producció de sucre de canya, el bagazo, dels cultius tradicionals en aquella zona geogràfica que té, com és conegut, un micro clima tropical, es va aixecar una fàbrica de producció de paper. Avui, ni la matèria prima, ni els processos de fabricació que llavors es van implantar estan en ús. Malgrat les turbulentes vicissituds que ha passat la propietat, l’aposta que llavors es va fer s’ha continuat amb les inversions precises i quantioses per poder dir avui que és una instal·lació moderna a l’alçada dels temps actuals.
La reflexió que em va venir ràpidament al cap va ser com es devia fer tot aquest procés no fa pas gaires anys, quant no hi havia desenvolupades les tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques que permeten avui en dia no sols alleugerir la feina de moviments en el procés (ara hi ha robots, per ex.), o la precisió dels controls de qualitat des del inici a l’estocatge (lectures òptiques, per ex.). Menys gent, treball menys feixuc, millor producte, millor control,...La revolució informàtica no és sols els PC arreu, a les cases i a les fàbriques, sinó, especialment, en els processos de producció de bens i serveis. Aquí es toca directament el progrés!
Una de les ombres de dubte que arrossega la indústria paperera avui és la del origen del principal element de partida del procés que és la cel·lulosa, que es produeix a partir de la fusta dels arbres. La preocupació ecologista qüestiona l’ús indiscriminat de la tala d’arbres per la indústria paperera. Per aquest motiu em van explicar el seguiment per traçabilitat que efectuen perquè es pugui determinar l’origen dels components que utilitzen (no només la cel·lulosa) al objecte que quedi clar. Uns certificats d’origen qualificats internacionalment donen fe del correcte ús de la silvicultura com a procés que forneix les matèries primes d’aquesta indústria sense perjudici ambiental. Cal dir que l’ús de la traçabilitat es fa servir també per altres determinacions en d’altres fases del procés de producció.
Dos elements més importants: l’aigua i l’energia. Això configura unes característiques mediambientals potencialment complexes. La utilització correcte de l’aigua, la seva depuració i reutilització és important tant des del punt de vista dels costos, com del seu impacte a la natura. La fàbrica disposa de la corresponent depuradora, i del seu emissari mar endins, i de tot un seguit de punts de reutilització en varies fases del procés. Cal dir que l’aprofitament del rebuig de productes i subproductes en diverses fases de l’elaboració del producte és constant en tot el procés.
D’altra banda l’elevada necessitat d’ energia va portar a l’establiment d’una central de cogeneració. Amb gas natural es mou un reactor que produeix electricitat, i posteriorment es gasos resultants serveixen per moure amb vapor una segona turbina que torna a produir energia, i el vapor sobrant s’aprofita en el propi procés de producció. La variació del preu del gas, correlacionat amb el preu del petroli és un motiu de preocupació.
La visita va servir per fer-me una idea d’un altre sector industrial (concretament de la base del procés) i va culminar amb un excel·lent dinar que ens van oferir en un restaurant de la zona proper a la fàbrica.
Madrid, 10 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada