04 de maig, 2006

Diguem No. Nosaltres no som d'eix món.

Les Assemblees territorials d’ERC tomben la posició, complicada, de la direcció de proposar el vot nul, en blanc o negatiu, indistintament, en el referèndum que s’haurà de celebrar per la ratificació del nou Estatut, i proposen directament el No.

Crec que aquesta proposta de les bases era previsible, és coherent, de sentit comú i, com tota opció democràtica, plenament respectable. Tota apel·lació a les bases d’un partit, de qualsevol, obtindrà com a resposta la ratificació de les seves essències. De les direccions dels col·lectius és la possibilitat de fer-los veure què és el més convenient. Però si els hi has dit una cosa desprès no pots esperar, quant demanes la seva opinió, que et diguin la contrària. ERC és un partit independentista (i republicà), i és perfectament comprensible la reacció de la seva gent. Hauria estat més difícil de comprendre una altra. Per tant, res a dir. Tothom té clar que el seu No, no té res a veure amb el del PP. Cap inconvenient per aquesta banda. Com deia fa pocs dies, clarificació.

A qui han traspassat el problema és a les forces del Si, i especialment als socialistes, i més que ningú al President. Queda evidentment plasmada la diferència estratègica entre les dues formacions que en una jugada tàctica molt important divergeixen completament. Res hauria que objectar si no fos que comparteixen govern. El camí que tàcticament podien haver fet junts un bon tram s’esvaeix. La possibilitat de fer un nou bloc central, progressista, de la política catalana se’n va en orris. És evident que més enllà no es pot anar. Llavors, desprès del rebuig sols queda la marginalitat, ja que, amb qui es pot avançar més? O potser, es somia amb tenir la força (de quina mena?) per imposar-se? Les dades conegudes, ara per ara, no semblen pas corroborar aquest desig

Crec que està cantat que amb la caiguda de les fulles, si no abans, haurem d’anar a votar novament en eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, sigui quin sigui el resultat del referèndum.

Respecte a aquesta propera cita. Si dissabte el Consell Nacional d’ERC s’inclina definitivament pel No, què faran els Senadors d’ERC en el tràmit del Senat? Votaran també negativament? Seria coherent. I, llavors en quina data es faria la preceptiva consulta? Haurà de tornar el text al Congrés, amb la consegüent satisfacció de la dreta, i desgast del PSOE. Quo usque tamdem abutere, Catilina, patientia nostra?. Faran més llarga l’agonia? Renoi, que n’és de complicat això de la política! Per deixar-la en mans d’aprenents i maldestres!.

Feixuga feina els (ens) espera als partidaris del Si, que hauran d’arrossegar als seus electors a les urnes, ja que per motius divergents no participaran pas entusiasmats en la consulta. Segons quin sigui el resultat final, com es gestionarà? Recordeu el Referèndum per la Constitució europea. Hem tornat a Niça. Tornarem a Sau, i al 79? O, començarem una nova etapa nafrats i d’esmes?

El ventall de possibilitats és ample: des del desastre a la socio-vergència. O millor dir,... la conver-sociata.

Mataró, 4 de maig.

2 comentaris:

cesquerre ha dit...

Manel,
Fa temps que consulto les teves opinions i les trobo molt atinades.tinc el teu blog a favoritos i es un element de referencia.
El que dius en aquest post ho comparteixó totalment i crec que ja n´hi ha prou !No pot ser que la política sigui un fre pel pais.Crec que fa falta una nova onada de política amable, engrescadora, orgullosa de fer un esforç per innovar, millorar i ajudar als ciutadans.El que em resulta mes estrany es el rol del PSC.Crec que necessita regenerar el seu discurs per tornar a ser un element de dinamització del pais, com ho va ser als 80´s als ajuntaments.No pot ser un partit administratiu, d' encarregats i sense visió de futur engrescador.Costa de pair que no hi hagin nous lideratges frescos, sense lligams del passat, mes del segle 21 i sense pors n´hi autolimitacions.tenint tants quadres, regidors, alcaldes, diputats etc es estrany que no surtin personatges nous i valents.Si en sortis algun , electoralment seria imparable.Crec que els ciutadans comencen a estar tips dels polítics-problema , que nomes intenten enrocar-se en la posició de poder i no lideran
bé !el temps ho arregla tot !, peró tenia ganes de donar-te la meva opinió i moltes gràcies per fer-nos participants del teu rol polític

cesquerre ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.