Indis guaranís

El portaveu del GPS, Diego López Garrido, em va demanar que rebés a una delegació que volia entrevistar-se amb el Grup (també ho feia amb d’altres Grups de la Cambra) per exposar-nos la seva impressió de la actuació de l’empresa REPSOL en els terrenys de la comunitat indígena guaraní a Bolívia.

La delegació va ser introduïda per una representat d’INTERMÓN, amb dos representants de la ONG boliviana CEADES (un d’autòcton i l’altre forà), i dos representants de l' Asamblea del Pueblo Guaraní de Itika Guasu.

En l’explicació de les ONG’s van manifestar-me la disparitat entre les proclames que l’empresa en qüestió deia a Europa sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la realitat de la seva actuació, en els camps ambiental, social i cultural, allà a la selva americana, a més de la estrictament econòmica.

No hauria d’haver-me sorprès la impressió d’aclaparament que els indígenes tenen de l’acció de les poderoses empreses –de tota mena i origen- que actuen en els seus territoris. Els conceptes amb els que estem acostumats a moure’ns nosaltres no són aplicables a altres realitat socials. Les diferències són abismals. Això que és tan evident crec que no es assumit, no solament per les companyies (generalment extractores), sinó pels receptors finals dels seus productes, com són els consumidors dels països rics.

Es de suposar que les actuacions d’aquestes empreses tenen una base legal malauradament massa inestable que, més enllà del seu origen, s’aplica més o menys correctament. Però no escapa a la comprensió de ningú que en la historia econòmica mundial aquests processos s’han fet amb grans dosis de discrecionalitat, amb violències de diversos graus i formes, amb patiments, voluntaris o forçats, de les comunitats afectades i els territoris. Així ha estat des de l’alba dels temps i continua avui mateix.

El que ara és diferent és el coneixement del fets, la superior consciència dels afectats i la millor possibilitat de defensar-se. Però al mateix temps, el reconeixement de les sobiranies nacionals comporta dificultats d’actuació. Més enllà d’entendre’ls i escoltar-los, de conèixer la seva preocupació i queixa, de fer un primer reconeixement de la justícia del seu clam, poques coses se’m acudeixen per poder encarar l’aprofitament dels recursos naturals que estan a les seves terres amb una actuació equitativa i justa per tothom. Evidentment, cal fer arribar a les empreses espanyoles, i en aquest cas a REPSOL, la necessitat de correlacionar paraules i fets, propaganda i actuació, i comprensió i respecte de les complexes i antigues realitats socials, culturals i ambientals en que operen.

Sols que sigui per obligar-me a reflexionar sobre el tema ja paga la pena.

Madrid, 22 de maig.