L’avió de les “fuerzas aéreas españolas” ens desembarca a l’aeroport d’Alger a les nou de matí del dilluns. Vaig amb altres parlamentaris de la Comissió d’Indústria que acompanyem al Secretari d’Estat de Turisme i Comerç, Pedro Mejía, que 
encapçala la delegació espanyola que va a Algèria a participar en un encontre empresarial hispà-algerià i a diverses entrevistes d’alt nivell amb les autoritats del país. Aprofitarem per veure algunes instal·lacions industrials, i nosaltres, els parlamentaris, anirem a la seu de l’Assemblea Nacional Popular. El ministre Montilla al final no ens ha pogut acompanyar ja que precisa repòs. (No sé si amb les darreres negociacions de l’Estatut n’haurà fet gaire)(Pedro Mejía amb els mitjans de comunicació)
Les primeres imatges:
Trànsit complicat des de l’aeroport al centre, al hotel El Aurassi, on anirem directament a la inauguració de la trobada empresarial. La configuració de la ciutat no el facilita, i l’estil de conducció dels seus habitants tampoc. Ens diuen que estan fent un metro.
Els cotxes, autobusos i camions de tota mida, molt bruts. Indicatiu que més enllà de l’autovia d’entrada hi ha molta pols i molt de fang pels carrers. Sorprenentment a tots els habitatges hi ha una, o dues, parabòliques al balcó. Les anomenen els ”champignons”. Com aquí quan van començar a instal·lar-se les antenes als terrats, sols que ells, pel que ens van explicar, capten quasi bé un miler de canals. Es veu que son molt afeccionats a la televisió. Això si, en pla pirata, no paguen.
Cura per la nostra seguretat. Estan sortint d’una larvada guerra civil que en deu anys a fet més de 150.000 morts. Encara ara hi ha unes trenta morts cada mes. No ens deixaran anar sols en cap moment ni podrem comprar res.
Molta gernació pels carrers. Ens fixem especialment en com van vestides les dones. Hi ha de tot, a l’occidental, a mitges, amb vels més o menys grans, negres tapades del tot... No aconseguim fer-nos una idea precisa, però ens diuen la gent de la nostra ambaixada que hi ha un retrocés evident del laïcisme que caracteritzava fins no fa gaire la societat algeriana.
L’economia.
El primer dinar és amb empresaris espanyols que ja estan instal·lats. Sectors varis, evidentment de l’energia, però també de la construcció, tractament d’aigües, alimentació, maquinaria,...
Desprès del triomf de la lluita anticolonial (1962) es va establir un regim socialista a la soviètica. Col·lectivització dels mitjans de producció, aposta per la indústria pesada, abandonament de l’artesania i de la petita propietat, reconstrucció de l’administració que havia abandonat la metròpoli. (Hi havia un milió de francesos sobre deu milions d’algerians que bàsicament feien anar l’administració que va quedar desmantellada. Les instal·lacions eren notables i encara avui algunes d’elles romanen abandonades). Les instal·lacions portuàries són un evident coll d’ampolla.
L’existència de petroli i gas els ha proporcionat uns recursos considerables que durant molt anys es varen malbaratar. Ara volen recuperar el temps perdut i obrir la seva economia, però per començar no són membres de la Organització Mundial del Comerç encara que diuen que volen ser-hi, i que estan fent els tràmits i adequacions pertinents.
Als espanyols ens veuen com a amics, i volen estrènyer els llaços de tot tipus amb nosaltres. Sembla que la visita que va fer el President del Govern l’any passat va ser molt fructífera. De fet, pel Secretari d’Estat era la cinquena visita que hi feia en menys de dos anys.
La proximitat també hi pot jugar molt. Oran, per exemple, està a tir de pedra de les costes d’Alacant. Malgrat tot, encara no hi ha comunicació amb línies espanyoles, com tampoc hi ha presència d’entitats financeres espanyoles, incomprensiblement donat que som el seu quart client i el sisè proveïdor. La balança de pagaments els és completament favorable mercès a les vendes que ens fan de productes energètics, especialment gas.
Per l’administració espanyola Algèria és una de les prioritats. Està inclòs dins del grup de nou països d’atenció preferent, i s’ha elaborat un P.I.D.M. (Plan Integral de Desarrollo de Mercado) que va ser explicat pel Secretari d’Estat en l’esmorzar que va tenir lloc el dimarts amb empresaris espanyol. No és difícil explicar el nostre interès. A més de la proximitat, amb un economia creixent entre el 5 i el 6% els darrers anys, amb un fort superàvit comercial i consegüentment amb gran liquiditat per fer front als pagaments, amb les necessitats derivades del baix nivell de desenvolupament, hi ha ple d’oportunitats, i van guanyant en estabilitat política desprès dels darrers anys turbulents, encara que és massa aviat per parlar, per exemple, de desenvolupar el turisme. Contràriament al que podria pensar-se, tant els empresaris amb els que vam parlar, com els membres de l’ambaixada ens diuen que no hi ha corrupció, com és el cas d’altres països africans.
Les relacions.
L’ambaixador espanyol, Juan Leña, està molt imposat per la labor d’estrènyer les relacions. Lògicament va acompanyar-nos per tot arreu amb els alts càrrecs de l’ambaixada. Ens va oferir el dinar del darrer dia a la seva residència, un palauet turc, passat per mans jueves, que l’Estat Espanyol va comprar a començaments del seixanta, just abans de que es col·lectivitzés el sòl.
Trànsit complicat des de l’aeroport al centre, al hotel El Aurassi, on anirem directament a la inauguració de la trobada empresarial. La configuració de la ciutat no el facilita, i l’estil de conducció dels seus habitants tampoc. Ens diuen que estan fent un metro.
Els cotxes, autobusos i camions de tota mida, molt bruts. Indicatiu que més enllà de l’autovia d’entrada hi ha molta pols i molt de fang pels carrers. Sorprenentment a tots els habitatges hi ha una, o dues, parabòliques al balcó. Les anomenen els ”champignons”. Com aquí quan van començar a instal·lar-se les antenes als terrats, sols que ells, pel que ens van explicar, capten quasi bé un miler de canals. Es veu que son molt afeccionats a la televisió. Això si, en pla pirata, no paguen.
Cura per la nostra seguretat. Estan sortint d’una larvada guerra civil que en deu anys a fet més de 150.000 morts. Encara ara hi ha unes trenta morts cada mes. No ens deixaran anar sols en cap moment ni podrem comprar res.
Molta gernació pels carrers. Ens fixem especialment en com van vestides les dones. Hi ha de tot, a l’occidental, a mitges, amb vels més o menys grans, negres tapades del tot... No aconseguim fer-nos una idea precisa, però ens diuen la gent de la nostra ambaixada que hi ha un retrocés evident del laïcisme que caracteritzava fins no fa gaire la societat algeriana.
L’economia.
El primer dinar és amb empresaris espanyols que ja estan instal·lats. Sectors varis, evidentment de l’energia, però també de la construcció, tractament d’aigües, alimentació, maquinaria,...
Desprès del triomf de la lluita anticolonial (1962) es va establir un regim socialista a la soviètica. Col·lectivització dels mitjans de producció, aposta per la indústria pesada, abandonament de l’artesania i de la petita propietat, reconstrucció de l’administració que havia abandonat la metròpoli. (Hi havia un milió de francesos sobre deu milions d’algerians que bàsicament feien anar l’administració que va quedar desmantellada. Les instal·lacions eren notables i encara avui algunes d’elles romanen abandonades). Les instal·lacions portuàries són un evident coll d’ampolla.
L’existència de petroli i gas els ha proporcionat uns recursos considerables que durant molt anys es varen malbaratar. Ara volen recuperar el temps perdut i obrir la seva economia, però per començar no són membres de la Organització Mundial del Comerç encara que diuen que volen ser-hi, i que estan fent els tràmits i adequacions pertinents.
Als espanyols ens veuen com a amics, i volen estrènyer els llaços de tot tipus amb nosaltres. Sembla que la visita que va fer el President del Govern l’any passat va ser molt fructífera. De fet, pel Secretari d’Estat era la cinquena visita que hi feia en menys de dos anys.
La proximitat també hi pot jugar molt. Oran, per exemple, està a tir de pedra de les costes d’Alacant. Malgrat tot, encara no hi ha comunicació amb línies espanyoles, com tampoc hi ha presència d’entitats financeres espanyoles, incomprensiblement donat que som el seu quart client i el sisè proveïdor. La balança de pagaments els és completament favorable mercès a les vendes que ens fan de productes energètics, especialment gas.
Per l’administració espanyola Algèria és una de les prioritats. Està inclòs dins del grup de nou països d’atenció preferent, i s’ha elaborat un P.I.D.M. (Plan Integral de Desarrollo de Mercado) que va ser explicat pel Secretari d’Estat en l’esmorzar que va tenir lloc el dimarts amb empresaris espanyol. No és difícil explicar el nostre interès. A més de la proximitat, amb un economia creixent entre el 5 i el 6% els darrers anys, amb un fort superàvit comercial i consegüentment amb gran liquiditat per fer front als pagaments, amb les necessitats derivades del baix nivell de desenvolupament, hi ha ple d’oportunitats, i van guanyant en estabilitat política desprès dels darrers anys turbulents, encara que és massa aviat per parlar, per exemple, de desenvolupar el turisme. Contràriament al que podria pensar-se, tant els empresaris amb els que vam parlar, com els membres de l’ambaixada ens diuen que no hi ha corrupció, com és el cas d’altres països africans.
Les relacions.
L’ambaixador espanyol, Juan Leña, està molt imposat per la labor d’estrènyer les relacions. Lògicament va acompanyar-nos per tot arreu amb els alts càrrecs de l’ambaixada. Ens va oferir el dinar del darrer dia a la seva residència, un palauet turc, passat per mans jueves, que l’Estat Espanyol va comprar a començaments del seixanta, just abans de que es col·lectivitzés el sòl.(L'ambaixador, el Secretari d'Estat i el Waly d'Oran)
El dilluns a la tarda ens vam desplaçar a Oran, on durant molts anys va haver-hi presència espanyola de la que vam veure les
restes. Vam visitar una fàbrica de fertilitzants recentment privatitzada que ha estat comprada per el grup espanyol Villar Mir que està esdevenint líder en el mercat mundial. També vam visitar una gran factoria de liquefacció de gas natural propietat de l’empresa estatal Sonatrach (realment el poder econòmic algerià).
El dilluns a la tarda ens vam desplaçar a Oran, on durant molts anys va haver-hi presència espanyola de la que vam veure les
restes. Vam visitar una fàbrica de fertilitzants recentment privatitzada que ha estat comprada per el grup espanyol Villar Mir que està esdevenint líder en el mercat mundial. També vam visitar una gran factoria de liquefacció de gas natural propietat de l’empresa estatal Sonatrach (realment el poder econòmic algerià). (visita a la fàbrica de FERTIAL a Arzew)
Amb els seus veïns del Marroc estan a matar amb el contenciós de la República Saharaui per entre mig.
El dimarts al matí, els diputats vam girar visita a l’Assemblea Nacional Popular. Fórem rebuts pels seu President, Sidi Rais Amar Saâdani, i una representació dels grups polítics de la Cambra. Voluntat de relacions per ambdós costats, però no hi ha forma de posar en marxa el grup d’amistat hispà-algerià que sols s’ha constituït a cada Parlament.
Les perspectives.
Cal aprofitar l’acord d’Associació que tenen des de fa poc amb la Unió Europea, ja que més enllà de l’energia tot el demés és una assignatura pendent i hi ha moltes possibilitats.
Va creixent el sector privat empresarial i els empresaris espanyols que ja hi son presents estan contents.
El gran projecte en marxa és la construcció d’un nou gasoducte (Medgaz) que portarà directament el gas de costa a costa sense passar pel Marroc com fins ara, augmentant i diversificant, doncs, el proveïment.
Resumint, és un bon mercat a tocar de casa pràcticament.
El dimarts al matí, els diputats vam girar visita a l’Assemblea Nacional Popular. Fórem rebuts pels seu President, Sidi Rais Amar Saâdani, i una representació dels grups polítics de la Cambra. Voluntat de relacions per ambdós costats, però no hi ha forma de posar en marxa el grup d’amistat hispà-algerià que sols s’ha constituït a cada Parlament.
Les perspectives.
Cal aprofitar l’acord d’Associació que tenen des de fa poc amb la Unió Europea, ja que més enllà de l’energia tot el demés és una assignatura pendent i hi ha moltes possibilitats.
Va creixent el sector privat empresarial i els empresaris espanyols que ja hi son presents estan contents.
El gran projecte en marxa és la construcció d’un nou gasoducte (Medgaz) que portarà directament el gas de costa a costa sense passar pel Marroc com fins ara, augmentant i diversificant, doncs, el proveïment.
Resumint, és un bon mercat a tocar de casa pràcticament.
(Aeroport d'Alger. Tornant a casa)
/BANDERA%20ARGELIAESPANA_10888_.gif){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada