Aquesta cançó va representar quelcom a la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX quant molta gent va anar a fer les Amèriques intentant buscar millors perspectives personals que les que se’ls oferien aquí.
Ara, al revés, és ben conegut que ens hem tornat una terra d’immigrants, de gent que d’arreu del món, principalment del món pobre cal dir, arriben a Catalunya per guanyar-s’hi la vida. Per això em sembla anacrònic mantenir “L’emigrant” com una cançó destacable, al menys institucionalment, a no ser que es parli d’una Catalunya que ja no és, que potser és on estan alguns.
M’arriba, però, la noticia del meu germà Jaume que ja fa temps va anar a guanyar-se la vida a Mèxic que li han atorgat la residència definitiva com a immigrant. Els tècnics tèxtils poden continuar guanyant-se les “garrofes” en el llocs on encara hi ha empreses com les que hi havia aquí temps enrera. Alguns d’ells ja treballen a la Xina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada