Montilla al Maresme

Visita del ministre Montilla al Maresme. Ja fa dies, des del Gabinet del ministre em van demanar que els proposés quins punts d’interès podrien haver-hi pel ministre d’indústria en un possible visita seva a la comarca. Ell disposava de poc temps, tant sols unes hores d’una tarda. Calia, doncs, seleccionar molt. Vaig pensar en els temes que marquen l’acció política del seu ministeri. El recolzament als sectors econòmics madurs, que són els que tenim a la comarca, i també, a les accions d’internacionalització empresarial, l’esforç exportador, les actuacions en recerca i desenvelopament i les iniciatives en l’àmbit de les noves tecnologies.

D’aquest element en va sortir una primera llista, que degudament polida amb els aspectes logístics dels desplaçaments, va quedar finalment reduïda a tres visites a experiències concretes, més una reunió orgànica amb els quadres del PSC a la comarca al acabar.

Vaig proposar, prèvia consulta als possibles afectats, anar a visitar la fabrica de DOGI del Masnou, malgrat que també hagués estat bé anar a la Pulligan de Canet de Mar. Ambdues empreses, dels sector tèxtil, es caracteritzen per haver assumit els reptes de la internacionalització de l’economia, però El Masnou venia més de camí. DOGI és una indústria de producció de teixits especials per confecció de roba interior que encapçalada per la segona i la tercera generació de la família fundadora, els Domènech, disposen de factories a Alemanya, Xina, les Filipines, Tailàndia, i properament, ens van explicar que obriran a Sri Lanka. De una petita fàbrica a El Masnou al món. Estan a la borsa, la família Domènech s’hi juga els seus capitals, i són volguts com a “partners” per gent de tot arreu. Ara estan portant a terme una ampliació al propi El Masnou en una operació que l’Ajuntament, com no pot ser d’altra manera, veu amb bons ulls.

La segona visita fou a Cristalleries de Mataró, la veterana cooperativa (l’any passat va fer 85 anys) que està fent un gran esforç per continuar al mercat. No fa gaire l’Alcalde Barón em va dir que em volien veure per parlar d’un tema de la Seguretat Social. Vaig quedar impressionat quan em van explicar el que estaven fent en exportació, quasi bé el 80% de les seves vendes, i els temes d’innovació que portaven a terme sobre nous productes i processos. En Joan Trullén ja en sap alguna cosa. El ministre fou rebut per la plana major de la cooperativa, i ironies de la vida, en absència del President que estava malalt, va fer els honors el vice-president Vicente Manrique, conegut heterodox socialista local que més d’un maldecap orgànic i cívic ens ha donat. L’amic Josep Isern, que fa les funcions de director, vell conegut del moviment cooperativista des de fa més de trenta anys, estava entusiasmat pel que representava per la moral de la empresa i dels seus components la visita del ministre.

(foto: Capgros.com)

La comitiva anava amb retràs respecte l’horari previst. Ja se sap, a “uña de caballo” i malgrat tot emprant més temps del previst a cada visita (no vam poder acceptar el piscolabis que ens havíen preparar els de Cristalleries), el retard va afectar a la darrera que fou a les dependències de l’IMPEM de l’Ajuntament de Mataró per que l’Alcalde i el Consistori expliquessin l’estat del projecte Tecnocampus. Aquest projecte el vam llençar des de l’Ajuntament ja fa uns quant anys per incorporar la ciutat a la revolució de la societat de la informació. Inicialment va ser molt mal comprès tota vegada que no era tangible físicament. Bé, en l’era digital això no hauria d’haver estat un problema, però l’escassa visió prospectiva de molts dels crítics i el sectarisme polític va comportar-ho. Precisament, quant em van explicar per primera vegada des del Ministeri el Plan Azanz@ que és el programa estrella del actual Govern per aquest any 2006 en aquest camp vaig tenir el convenciment que fa cinc anys a Mataró vam ser pioners en la matèria ja que els seus continguts eren els que havíem preconitzat temps enrera des de la nostra voluntariosa i escassa capacitat administrativa.

(foto: Capgros.com)

Un element d’última hora va a venir a desfer l’apressat programa que s’havia elaborat. La visita del recentment escollit President de Bolívia, Evo Morales, a Espanya va comportar que el ministre hagués de tornar aquella mateixa tarda a Madrid per participar primer en la recepció oficial que se li feia i ja ben de nit tenir una trobada de treball amb ell ja que els interessos empresarials espanyols aquell país son importants. Per tant, l’explicació del Tecnocampus es va haver de fer a peu dret sense temps a profunditzar massa ni poden el ministre parlar amb els representants cívics, empresarials i sindicals de la ciutat que eren presents amb qui hagués pogut tenir un interessant canvi d’impressions sobre el tema a ras de terra, no a les alçades que està acostumat.

Lògicament, també es va haver de suspendre la trobada amb la Comissió executiva comarcal del PSC, programada al Centre Cívic del barri de Rocafonda, a tocar dels indrets de les dues darreres visites. Bé, haurà de quedar per acabar la visita un altra vegada, si l’Estatut i l’OPA sobre Endesa li deixen temps. Aprofitant que aniré en la delegació que l’acompanyarà a Argelia a finals de mes, intentaré, si és possible explicar-li el que falta i intentar que torni. Difícil ho veig.

Mataró, 5 de gener.