Divendres Consell de Federació del Maresme del PSC al centre cívic de Pla d’en Boet a Mataró.Explicacions de com s’ha de fer la campanya del Referèndum del Estatut a càrrec del Secretari d’organització, Tomàs Esteban.
Informe polític de l’ Antoni Castells (el Consell Castells) de l’Executiva Nacional: Aquest magnífic Estatut mereix un magnífic resultat en el Referèndum.
He fet una petita intervenció que havia escrit sobre la marxa:
Ara no toca. Ni mirar endarrera, ni més enllà del 18 de juny.
SI. No hi ha alternativa. O si, o si.
Però hem de ser conscients de que alguna reflexió haurem de fer –quan calgui, sense tardar massa – sobre nosaltres mateixos. No sobre els altres, que són, tots, el que són. Però si sobre nosaltres: esvair les ambigüitats; afermar les nostres posicions, que les tenim, o teníem -a vegades ho dubto- ben estudiades concretes i fermes; definir clarament la estratègia i ser conseqüents.
I tenir més autoestima. Som els més forts, els més reconeguts, els més votats. I són els altres els que s’han de definir en relació a nosaltres, no al revés. Si som centrals, imposem-ho amb totes les conseqüències. Hem d’anar a totes si anem ben clars del que volem.
Però ara no toca. Ara toca lluitar pel nostre Estatut.
Lluitar pel SI.
El dissabte a la tarda, a Santa Susanna, acte públic convocat per l’Agrupació socialista local. Aquesta és tendra, però malgrat els obstacles que els posa l’Alcalde Campolier, volen deixar constància de la seva presència. Amb en David Pérez barregem acció de Govern i Estatut.
El diumenge al matí, a Cabrera de Mar. En Querol malda per tornar a aixecar l’Agrupació socialista local. Aquí ens va acompanyar en Jordi Terrades de Granollers.
Els arguments que faig servir els he explicat a l’abast aquí: el procés seguit, el procediment constitucional, el recolzament dels socialistes espanyols, la descentralització, els avenços que representa. Acabo amb les conseqüències del No: Està molt bé la legitimitat dels principis, el tema són les conseqüències: restar al 79, afebliment del que aposten per l’Espanya plural, carreró sense sortida.
He fet una petita intervenció que havia escrit sobre la marxa:
Ara no toca. Ni mirar endarrera, ni més enllà del 18 de juny.
SI. No hi ha alternativa. O si, o si.
Però hem de ser conscients de que alguna reflexió haurem de fer –quan calgui, sense tardar massa – sobre nosaltres mateixos. No sobre els altres, que són, tots, el que són. Però si sobre nosaltres: esvair les ambigüitats; afermar les nostres posicions, que les tenim, o teníem -a vegades ho dubto- ben estudiades concretes i fermes; definir clarament la estratègia i ser conseqüents.
I tenir més autoestima. Som els més forts, els més reconeguts, els més votats. I són els altres els que s’han de definir en relació a nosaltres, no al revés. Si som centrals, imposem-ho amb totes les conseqüències. Hem d’anar a totes si anem ben clars del que volem.
Però ara no toca. Ara toca lluitar pel nostre Estatut.
Lluitar pel SI.
El dissabte a la tarda, a Santa Susanna, acte públic convocat per l’Agrupació socialista local. Aquesta és tendra, però malgrat els obstacles que els posa l’Alcalde Campolier, volen deixar constància de la seva presència. Amb en David Pérez barregem acció de Govern i Estatut.
El diumenge al matí, a Cabrera de Mar. En Querol malda per tornar a aixecar l’Agrupació socialista local. Aquí ens va acompanyar en Jordi Terrades de Granollers.
Els arguments que faig servir els he explicat a l’abast aquí: el procés seguit, el procediment constitucional, el recolzament dels socialistes espanyols, la descentralització, els avenços que representa. Acabo amb les conseqüències del No: Està molt bé la legitimitat dels principis, el tema són les conseqüències: restar al 79, afebliment del que aposten per l’Espanya plural, carreró sense sortida.
Madrid, 29 de maig.
2 comentaris:
Si sou els més votats és perquè teniu un discurs ampli i no monolític.
Vostè representa un sector del Psc, no sé si majoritari, però n'hi ha d'altres, donar una visió snese fisures en un partit tant ampli és impossible.
Si vol imposar el seu discurs presenti's a les primàries i guanyi Maragall.
Manel comparteixo completament l'exposició que realitzes al llarg d'aquest escrit. El nostre objectiu és que el SÍ es converteixi en la força més votada en el proper referèndum, motius per votar SÍ al nou estatut n'hi ha moltissims, el que cal és que la ciutadania conegui des del primer fins l'últim. És per aquest motiu que ens hem d'esmerçar i avocar tots els esforços per aconseguir-ho. Hi ha qui intenta desviar l'atenció amb altres qüestions que ara no són priomardials, passat el 18 de juny serà el moment d'abordar-les, d'asseure'ns al voltant d'una taula i analitzar-les detingudament. Ara és l'hora del nou estatut per això hem de dir ben clar, alt, fort i sense embuts SÍ AL NOU ESTATUT!
Publica un comentari a l'entrada