Com era de preveure. Vaja!, poques apostes hi havia de que no sortiria endavant. El Parlament de Catalunya ha decidit desprès d’un impecable i democràtic procediment que a partir del gener del 2012 no hi hagin “corrides de toros” a Catalunya.
Ha estat una victòria pels impulsors de la iniciativa que em sembla que tindrà molt de pírrica, o quant menys que no tindrà ràpida continuïtat més enllà dels nostres límits geogràfics i mentals. Aixecarà molta polseguera mediàtica, foc d’encenalls, i poc recorregut arreu. Encara que “tacita a tacita” ..., així comencen moltes coses.
A partir d’un sentiment modern i generós, els abolicionistes van impulsar una iniciativa en un terreny fàcil, crec que molt fàcil. Malgrat de sí hi havia o no hi havia tradició taurina a Catalunya (de ser-hi, seria antiga i somorta), el cert és que avui no hi ha pas gran afició a la “fiesta”. L’existència d’una sola plaça a tot el territori, la Monumental de Barcelona, mig buida per lo general i encara amb nodrida assistència de turistes; l’estesa consciencia de modernitat que rebutja el martiri d’animals; una certa consciencia anti simbòlica –anti espanyolista- evident; una defensa racional ben travada, Jesús Mosterin, Jorge Wagensberg, per exemple; i una superació d’algunes actituds vitals lligades a antigues economies agràries i senyorials (malgrat que els castellers, per exemple, són l’exemple contrari d’integració en la modernitat), són constatacions de que no era pas massa difícil enfrontar el tema. No podem oblidem tampoc la facilitat del nostre entramat institucional per entomar el debat: normativa, institucions, forces polítiques,... que no es donen exactament igual arreu.
Ha estat una victòria pels impulsors de la iniciativa que em sembla que tindrà molt de pírrica, o quant menys que no tindrà ràpida continuïtat més enllà dels nostres límits geogràfics i mentals. Aixecarà molta polseguera mediàtica, foc d’encenalls, i poc recorregut arreu. Encara que “tacita a tacita” ..., així comencen moltes coses.
A partir d’un sentiment modern i generós, els abolicionistes van impulsar una iniciativa en un terreny fàcil, crec que molt fàcil. Malgrat de sí hi havia o no hi havia tradició taurina a Catalunya (de ser-hi, seria antiga i somorta), el cert és que avui no hi ha pas gran afició a la “fiesta”. L’existència d’una sola plaça a tot el territori, la Monumental de Barcelona, mig buida per lo general i encara amb nodrida assistència de turistes; l’estesa consciencia de modernitat que rebutja el martiri d’animals; una certa consciencia anti simbòlica –anti espanyolista- evident; una defensa racional ben travada, Jesús Mosterin, Jorge Wagensberg, per exemple; i una superació d’algunes actituds vitals lligades a antigues economies agràries i senyorials (malgrat que els castellers, per exemple, són l’exemple contrari d’integració en la modernitat), són constatacions de que no era pas massa difícil enfrontar el tema. No podem oblidem tampoc la facilitat del nostre entramat institucional per entomar el debat: normativa, institucions, forces polítiques,... que no es donen exactament igual arreu.
Pablo Picasso. "La corrida de toros", 1900. Museu Cau Ferrat-Sitges.El que ha provocat, però, és una forta, no sé encara sí furibunda o feréstega, reacció en altres indrets que tenen precisament els elements contraris als que aquí es donen. L’economia, la sociologia, la política, la cultura, del bracet per mantenir una espectacle (?) que es veu allà agredit i posat en qüestió. En aquests contextos, una actuació semblant no gaudirà de les mateixes facilitats, ans al contrari, estimularà un fort rebuig.
Per aquesta raó, molt em temo que enlloc d’haver servit l’actitud abolicionista catalana per avançar cap a un futur millor, o diferent, (amb llacunes punyents com els correbous i semblants) pot servir per tot el contrari del que pretenia per a la seva extensió. Veurem. De moment rebombori per una iniciativa lloable de supressió d’un fet realment marginal i en procés de decadència a casa nostra que serà utilitzada, tant per un costat com l’altre, per espuris interessos de tota mena que no tenen res a veure amb el que pretenien els seus impulsors, en el ben entès de que crec que era sols això el que pretenien.
Per cert, a La Monumental sols hi he anat per recitals de música, mítings polítics i ... un partit de futbol històric!
Mataró, 28 de juliol.
Per aquesta raó, molt em temo que enlloc d’haver servit l’actitud abolicionista catalana per avançar cap a un futur millor, o diferent, (amb llacunes punyents com els correbous i semblants) pot servir per tot el contrari del que pretenia per a la seva extensió. Veurem. De moment rebombori per una iniciativa lloable de supressió d’un fet realment marginal i en procés de decadència a casa nostra que serà utilitzada, tant per un costat com l’altre, per espuris interessos de tota mena que no tenen res a veure amb el que pretenien els seus impulsors, en el ben entès de que crec que era sols això el que pretenien.
Per cert, a La Monumental sols hi he anat per recitals de música, mítings polítics i ... un partit de futbol històric!
Mataró, 28 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada