Quan no ets un mer espectador del que passa al teu voltant sinó que t’hi involucres, o fins i tots n’ets protagonista, encara que sigui a nivell de figurant, quan tens el cap despert encara que no estigui clar per falta de dades o lúcid per falta de coneixements, moltes vegades et llences a pensar, opinar, discutir, escriure, en públic o en privat, per deixar constància del que et passa pel magí i afirmar la teva pròpia posició.Llavors, abans de “sentar càtedra” (?), és bo recórrer a contrastar-ho amb companys i companyes, amic i amigues que saps que poden valorar des d’uns altres ulls les teves percepcions. Cal reflexionar sobre el què et diuen. Et donen elements, potser nous, potser no, des del seu punt de vista. Moltes vegades d’aquest contrast en surt un canvi de posició, o potser no tant com això sinó un canvi d’exposició o de manera de fer-la.
Tot és molt complex per anar segur per la vida. El dubte, el fotut dubte, ens fa molt humans.
Gràcies per les vostres aportacions, companys, companyes, amics, amigues. Els encerts tenen deutes, les errades són pròpies.
Mataró, 3 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada