10 de juliol, 2010

Val més la que es calla que la que es diu.


Pretesa tomba de Guifré el Pilós al monestir de Santa Maria de Ripoll.


Mataró, 10 de juny.

2 comentaris:

Pep MOLSOSA ha dit...

No entenc aquest missatge tan críptic ...
Podries fer l'esforç d'opinar sobre la jornada d'ahir, pensant en els qui et varem designar representant nostre al Congrès.
Imagina't que en trobes algun pel carrer: què li diries ?
Entenc que és difícil i complex, però per això cobres, no ?
Ànims,

Manuel Mas i Estela ha dit...

Gens difícil ni complex. Probablement incorrecte i a contracorrent, com sempre. Deu ser el meu destí.
Li diria, o li explicaria, el que he penjat en aquest blog sobre el tema en les entrades del 29/6: “La sentència, per fi.”; les del 3/7: “El consell del companys/es…”, i “Àrbitres”; la del 8/7: “D’aquests dies”, amb especial recomanació de la lectura sencera dels articles que cito; i la del 10/7: “Sis de la tarda. Quino”, tot una declaració d’estat d’ànim. Anant més endarrere la del 25/5: “Els fets d’octubre”, sobre la lectura d’un llibre de l’Amadeu Hurtado.
Res, noi, res. Endavant i crits! Anem bé, molt bé.