21 de juliol, 2010

L'orgull dels 25.

Doncs, no. La reunió del GPSC abans de la batalla no va ser com la de Pérez Reverte. Ens ho van explicar tot i ens varen donar la paraula. Això no va comportar preguntes, sinó afirmacions. Totes les intervencions que es varen produir, en la mateixa direcció. El tema s’havia plantejat bé. Una altra cosa seria si l’aconseguiríem tirar endavant (després es va veure que no).

L’única via per que l’autogovern de Catalunya avanci (llevat de les arrauxades crides independentistes) és tenir aliats a l’altra banda. I allà sols hi ha un possible aliat: els socialistes. Això és el que hem de sortir a defensar i a explicar ja que, malgrat els pesi a alguns partits i mitjans, és ben cert. Tots hi estem d’acord. Ah!, que diferent és veure les coses aquí o allà, des de dins o des de fora. Al revés de com es planteja a Barcelona, el secular dilema de la política catalanista.

Llegiu, llegui ben bé la proposta de resolució que va plantejar el GPS (per acció conjunta del PSC i del PSOE) per ser adoptada pel Congrés fruit del debat de la setmana passada. Hi és tot, està molt ben treballada i travada, i té el recolzament, la signatura, del PSOE.

Al debat s’han presentat sis propostes de resolució sobre el tema de la sentència del Constitucional, no quatre com s’ha dit. Per ordre de debat:
La n. 3 de Unión Progreso y Democracia (Rosa Díez), evidentment en contra del que volem a Catalunya. Va ser derrotada, 153 a favor (amb el PP) i 194 en contra (amb els socialistes).
La n. 16 dels socialistes, a favor (ja ho he exposat). També va ser derrotada, 169 (sols els socialistes) a favor i 174 en contra (amb el PP i els partits catalans) i 4 abstencions.
La n. 31 del PP, en contra: , també derrotada. 153 vots a favor i 190 en contra (amb el PSOE) i 3 abstencions.
La n. 55 d’ICV, a favor. Derrotada, 26 vots a favor, 320 en contra (PP i els socialistes) i 1 abstenció.
La n. 59 d’ERC, a favor. També fou derrotada, 15 vots a favor, 317 en contra (PP i els socialistes) i 15 abstencions. CiU no la va votar a favor, cal diferenciar-se. Són competidors directes.
La n. 61 de CiU, a favor, també derrotada. 26 a favor, 321 en contra (PP i els socialistes). Els d’ERC no els han tornat el seu menyspreu.

Perquè el GPS, els socialistes catalans i la resta d’espanyols, no han votat les propostes dels partits catalans? Per varies raons: 1. Havia presentat la seva pròpia alternativa que era molt més complerta que les altres ja que més enllà del que diu el preàmbul de l’Estatut proposa l’avaluació de la sentència i les vies de sortida tot reconeixent les particularitats catalanes. Tornem a llegir la proposta. 2. La proposta del preàmbul ja l’havia votat al Congrés amb l’Estatut, cosa que encara no havia fet mai el Parlament de Catalunya. O és que algú vol oblidar que els socialistes, els catalans i els de la resta d’Espanya, varen votar l’Estatut que diu el que diu sobre la nació catalana i que no ha estat corregit en aquest punt malgrat que el T.C. s’hagi atrevit irresponsablement a comentar-lo?

Per això, malgrat no haver-se aprovat cap proposta de resolució sobre el tema de la sentència de l’estatut, els 25 congresistes socialistes catalans estem contents i orgullosos ja que la nostra proposta és la que ha tingut més recolzament, més que totes les altres de partits catalans presentades particularment que fins i tot no han tingut els recolzaments els uns dels altres. I en totes aquestes propostes a favor de l’Estatut, sempre el vot contrari del PP.

Amb qui heu d’anar? Amb qui voleu anar? Voleu anar enlloc? No, sols fer-vos els purs i els màrtirs. Us guanyareu que les vostres restes estiguin recollides al Monestir de Ripoll. I el poble?, ah! el poble, ...

Madrid, 20 de juliol.
P.D. Nou article, francament bo, d'en Quim Coll a El Periódico d'avui.

2 comentaris:

Manel Roqueta. ha dit...

El problema, Manel, és que l'altre missatge, per la seva simplicitat, arriba amb més força que el nostre. Espanya no ens entén i ens agredeix?, doncs no hi ha més solució que marxar-ne. En canvi nosaltres parlem de pactar amb aquest estat que ens retalla l'Estatut; el nostre missatge sí que és complicat de fer arribar. Jo he parlat amb gent gens eixelebrada que quan defenso el federalisme em diuen: "però si és més fàcil la independència que el federalisme, la independència ens n'anem i ja està, en canvi el federalisme hem de pactar amb qui no ho vol fer".

Manuel Mas i Estela ha dit...

És cert, hi ha qui pensa que la política és una cosa simple i en el món d’avui no hi ha res de simple, tot és molt complex. Hem d’explicar aquesta complexitat. Per exemple “Ens en anem, i ja està”. Així de fàcil? Voleu dir? Com ho fem? I sobre tot, Cap a on anem? Cal lluitar contra la manipulació de la ingenuïtat i el simplisme en el que s’emparen alguns per progressar vés a saber cap a on. Els pactes requereixen més esforç ja que cal reconèixer les opinions i visions del altres, arribar a acords, transigir. Sí, company, això és més complex i més difícil, però no és enredar a la gent.