Les darreres dades conegudes.

El gràfic i la taula de la nota de premsa del INE d’ahir són prou expressius:

Destrempament total.

El responsable d’economia del PP, Cristóbal Montoro, es passejava a la sortida del Ple del Congrés dels Diputats d’ahir amb una reproducció de la gràfica anterior amb satisfacció: “Mireu, el resultat del Govern del PSOE!” És la seva explicació del què està passant.

Però la nota d’Eurostat d’avui explica quina és la situació a tot Europa (la U.E., la zona euro, l’AELE, els principals partners) i no és gaire diferent a la nostra. Nosaltres teníem l’immobiliari. I els altres, què tenien de dolent? Sí, els americans i els anglesos el sistema financer, però, els alemanys per exemple, grans exportadors, què tenien?

Cert, algunes dades nostres són molt pitjors, l’atur, l’aturada de la construcció, les vendes d’automòbils,...

(% variació 2008/2007 vendes d'automòbils)

Veurem com anirà evolucionant això en els propers temps. Aquí, les darreres paraules del Nobel d’economia Paul Krugman recollides a “Écho de l’éco” de Le Monde:

Qualsevol temptativa per donar un sentit al paper de l’Estat per sostenir la demanda sembla inclinar-se cap a una despesa accentuada de l’Estat abans que cap a baixes d’impostos.

Aixó es el que ha afirmat dimecres el Premi Nobel d’Economia Paul Krugman per qui sols la despesa pública és eficaç en la òptica de rellançar l’economia, contràriament a baixar els impostos. “S’obté un rendiment més alt de la despesa en infraestructures que de rebaixes d’impostos (...) El retorn sobre la inversió és probablement dos vegades millor quan es gasta que quan es redueixen els impostos, potser tres vegades” a subratllat. Ha fet també una constatació pessimista sobre l’estat de l’economia i de les finances americanes: “La crisi és incontrolable i no hi ha raó per pensar que existeixi un mecanisme espontani de represa. La meva profunda inquietud no és pas que anem a conèixer una caiguda brutal, sinó que anem a instal·lar-nos-hi”

Mataró, 13 de febrer.