28 de febrer, 2009

La Obra Pía de los Santos Lugares de Jerusalén.

Analitzar, encara que sigui somerament, l’informe de fiscalització del Compte General de l’Estat que elabora el Tribunal de Comptes dóna sempre elements de reflexió sobre aspectes diversos de l’Administració Pública comú a tots els espanyols.

És tan gran en quan a mida, nombrosa en quan a organismes, institucions i empreses, diversa en quant a temes que abasta, variada en quant a eficiència i eficàcia, que no és forassenyat parlar de que constitueix una autèntica selva.

Obrir-se pas per entremig del embull que representa, intentar ordenar-la i acotar-la, pretendre aclarir-la, valorar-la i veure-la, tant en el seu conjunt com en cadascú dels seus components, és una feina pràcticament impossible.

Enguany en la presentació del darrer Compte General de l’Estat corresponent a l’any 2006 he vist un organisme que no coneixia (d’altra banda, com tants d’altres que tampoc conec): la Obra Pía de los Santos Lugares de Jerusalén”.

El fet que el Tribunal de Comptes manifestés que no havia presentat els comptes corresponents al exercici analitzat em va portar a interessar-me per aquesta “Obra Pía”. Per la xarxa sols vaig saber trobar, entre algunes altres coses curioses, una Ordre del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació de març del 2006 que publicava els seus comptes de 2004 i explicava algunes coses sobre la seva naturalesa, objectius i composició.

Sensacional!!! D’aquesta curta informació se’n dedueix aparentment que ens trobem davant un “mortecino madroño madrileño”.

El que no sé, encara que alguna cosa intueixo, és quants d’altres espècimens semblants a aquest hi ha en moltes altres administracions públiques, no només en les estatals.


Santiago Apóstol en la batalla de Clavijo. Casado del Alisal


Mataró, 28 de febrer.