22 de febrer, 2009

El meu Pepe Novellas.

Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano está rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

Ara farà aviat vint-i-sis anys s’estava a punt d’acabar el primer mandat dels Ajuntaments democràtics iniciat l’abril del 79. Vaig pensar, en la meva cadira d’Alcalde, que els electes que havien passat pel consistori mataroní en aquells excepcionals i singulars quatre anys havien de tenir-ne el record en forma d’un present exclusiu que singularitzes la seva tasca.

Què millor que una obra d’un artista local, vaig pensar. Llavors, en Pepe Novellas ja era un pintor reconegut malgrat la seva joventut (n. 1950). Bé, ell també era de la generació de la represa. Amb llibertat total per fer la seva creació ens va entregar el quadre que reprodueixo i que m’ha acompanyat sempre des de llavors. Crec que capta molt bé el nostre esperit d’aquells anys. L’original i les proves d’impremta per les 30 litografies exclusives que se’n varen fer estan dipositades al Museu Municipal.



Més tard va ser anomenat pintor olímpic de Barcelona-92. La Nadala que ens va fer per l’Ajuntament l’any 91 va anar a estiracabells i molts la tenim també emmarcada i visible. L’exposició antològica el 93 dels seus vint-i-cinc anys de trajectòria pública, oberta amb un acte acadèmic al Saló de Sessions de l’Ajuntament, fou molt celebrada i en va quedar un excel·lent llibre.

En l’àmbit de l’escultura ens deixa, a l’espai públic de la ciutat, la seva peça sobre Antonio Machado, abatut al peu d’una via amb la maleta al terra camí de l’exili i la mort, que inexplicablement per a mi (o, no tan inexplicablement) va ser canviada del seu emplaçament original.

Ara, en Pepe, ens deixa. Sempre va ser dels que em va recolzar, des de la seva independència, els seus silencis, la seva sornegueria, el seu treball, la seva solidaritat, la seva ciutadania, la seva amistat. Gràcies, amic.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

Molts mataronins tenen, tenim, obra seva que servirà per que continuï present entre nosaltres.


Mataró, 21 de febrer.

3 comentaris:

MIMI ha dit...

Manel en aquests moments més que mai... petons desde el flotador del mediterráneo!!!

Manuel Mas i Estela ha dit...

Gràcies, al·lota.

Manuel Patricio ha dit...

Gràcies, Manel pel teu escrit sobre el Pepe Novellas. Són tan adientes els versos del Miguel Hernández¡