Borde: adj. coloq. Esquinado, impertinente, antipático. (Diccionario RAE)
Mai havia comprés tant exactament l’adjectiu col·loquial castellà aplicat a una persona com l’altre dia a la Comissió parlamentaria en la que estàvem treballant.
El tema era difícil. Analitzàvem l’informe de fiscalització d’una actuació municipal considerablement heterodoxa, però que cal intentar esbrinar delicadament fins a quin punt és irregular abans de sentenciar-la. Lògicament aquesta era la posició del GPS ja que es tractava d’un correligionari.
També amb tota la lògica, la posició de l’adversari era la contraria. La primera intervenció que va fer el seu portaveu va ser duríssima, amb tota mena d’adjectius desqualificatius cap a les persones implicades i la seva actuació. No em va sorprendre, ja ho esperava així. Però el personatge que la feia en nom del seu grup (es diu el pecat, però no el pecador) va esbravar-se completament des de el inici de la rèplica. Tant en la forma en què va prendre la paraula, mai tant ben dit, de la Presidenta, quant en el contingut del que va dir.
Li varem haver de parar els peus, demanant-li que retirés del acta de la Sessió una qualificació cap a nosaltres indigne de figurar-hi. Pel tema que es tractava vaig haver d’apel·lar a la meva autoritat moral, igual o més gran que la seva, per fer la petició. A requeriment concret de la Presidenta, enlloc de dir que si, que ho retirava, o que no volia fer-ho, va adoptar una actitud xulesca que ens va deixar a tots bocabadats, crec que fins hi tot als seus. L’esborrany de l’acta és esclaridor al respecte.
Mal aires aquests dies per les terres del altiplà. Alguns es pensen que encara defensen l’Alcazar.
Mai havia comprés tant exactament l’adjectiu col·loquial castellà aplicat a una persona com l’altre dia a la Comissió parlamentaria en la que estàvem treballant.
El tema era difícil. Analitzàvem l’informe de fiscalització d’una actuació municipal considerablement heterodoxa, però que cal intentar esbrinar delicadament fins a quin punt és irregular abans de sentenciar-la. Lògicament aquesta era la posició del GPS ja que es tractava d’un correligionari.
També amb tota la lògica, la posició de l’adversari era la contraria. La primera intervenció que va fer el seu portaveu va ser duríssima, amb tota mena d’adjectius desqualificatius cap a les persones implicades i la seva actuació. No em va sorprendre, ja ho esperava així. Però el personatge que la feia en nom del seu grup (es diu el pecat, però no el pecador) va esbravar-se completament des de el inici de la rèplica. Tant en la forma en què va prendre la paraula, mai tant ben dit, de la Presidenta, quant en el contingut del que va dir.
Li varem haver de parar els peus, demanant-li que retirés del acta de la Sessió una qualificació cap a nosaltres indigne de figurar-hi. Pel tema que es tractava vaig haver d’apel·lar a la meva autoritat moral, igual o més gran que la seva, per fer la petició. A requeriment concret de la Presidenta, enlloc de dir que si, que ho retirava, o que no volia fer-ho, va adoptar una actitud xulesca que ens va deixar a tots bocabadats, crec que fins hi tot als seus. L’esborrany de l’acta és esclaridor al respecte.
Mal aires aquests dies per les terres del altiplà. Alguns es pensen que encara defensen l’Alcazar.
Mataró, 26 de febrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada