Le Monde anuncía l’editorial de la seva edició de demà dissabte.
Nicolas Sarkozy devait relever trois défis.
Primo, calmer l'anxiété croissante des Français devant le séisme économique.
Secundo, lutter contre l'incendie social qui menace et inviter les syndicats autour d'une table de négociation.
Tertio, démontrer au pays qu'il n'est pas impuissant "face à la crise".
Com qualsevol governant dels països afectats per la crisi, que són tots. Quasi bé res la proposta. D’estar-se, no se’n estaran pas d’intentar afrontar-los aquests desafiaments. D’aconseguir-ho, ja són figues d’un altre paner. Difícil, molt difícil. A menys que es surti a la televisió a dir allò de “Sangre, sudor y lágrimas”. No sé pas si hi ha atreviment per fer-ho i si hi hauria receptivitat per escoltar-ho. De continuar així, però, d’aquí uns mesos potser no hi haurà més remei.
Nicolas Sarkozy devait relever trois défis.
Primo, calmer l'anxiété croissante des Français devant le séisme économique.
Secundo, lutter contre l'incendie social qui menace et inviter les syndicats autour d'une table de négociation.
Tertio, démontrer au pays qu'il n'est pas impuissant "face à la crise".
Com qualsevol governant dels països afectats per la crisi, que són tots. Quasi bé res la proposta. D’estar-se, no se’n estaran pas d’intentar afrontar-los aquests desafiaments. D’aconseguir-ho, ja són figues d’un altre paner. Difícil, molt difícil. A menys que es surti a la televisió a dir allò de “Sangre, sudor y lágrimas”. No sé pas si hi ha atreviment per fer-ho i si hi hauria receptivitat per escoltar-ho. De continuar així, però, d’aquí uns mesos potser no hi haurà més remei.Mataró, 6 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada