Irracionalitat.

Mobilització per la “cultura”(?) del foc arran de les determinacions contingudes a la Directiva europea 2007/23/CE de 23 de maig de 2007.

Preguntes i proposicions parlamentaries. Respostes tranquil·litzadores. Mullader. Alerta. Vigília. Utilització aprofitada.

Les activitats racionalitzadores (?) de les administracions públiques moltes vegades xoquen frontalment amb les vivències quotidianes d’administrats que no comprenen com se’ls vol constrènyer en accions de tota mena que venen efectuant secularment, ben interioritzades social i culturalment, però que d’altres administrats veuen com completament irracionals (?) i que els agradaria que es controlessin i acotessin.

Així ha anat avançant la societat, amb tensions i resistències, amb incomprensions populars, amb negacions elitistes, amb imposicions i acceptacions, a empentes i rodons, àdhuc amb retrocessos. Parlem de societats avançades (?) o arcaiques (?). Parlem de progrés o de tradició. Continuem sense entendre, o voler entendre, l’espai on passen les coses i el temps en què passen i com ambdós les determinen. Parlem i pensem en termes presents i absoluts. No entenem la seva dinàmica que fa que tot s’hagi de contextualitzar i adaptar convenientment i consegüentment. Que tot té els seus processos i tendències, i que van creixent o minvant, es van revitalitzant o esllanguint. No s’hi val no intentar comprendre, tancar-se, no escoltar raons, totes les raons, no només les que ens convenen, debatre, confrontar, acceptar, o no. Compte, podem prendre mal.

I, d’aquestes dues irracionalitats, què en fem?

Mataró, 20 de febrer.