11 de febrer, 2009

Eluana i els fonamentalismes.

S’ha acabat el calvari dels pares de l’Eluana. Ella estava crucificada ja fa molts anys. Ara era sols un cos viu sense vida.

Els seus pares s’ha deslliurat de l’esgotament físic i mental que comportava aquesta situació. Els quedaran molts pòsits que segurament arrossegaran la resta de les seves vides. Els acompanyarà també la seva victòria moral (què és la moral?)

L’oposició a trobar una sortida natural (què és natural?) es basava en uns principis que són sobrenaturals (què és sobrenatural?).

Els fonamentalismes, tots, pretenen imposar com sigui, a sang i foc, per lleis i ordres, per persuasió o manipulació, les seves concepcions. No hi tenen dret (què és el dret?).

Conceptes fets pels homes al llarg de la història de la Humanitat. Això és el que ens distingeix de les bèsties.

La crucifixió. Matias Grunewald. 1515.


Madrid, 11 de febrer.

3 comentaris:

Laia Gomis ha dit...

Bona reflexió, Manel! Els parèntesis escrits amb lletres vermelles són aquelles preguntes que tots en un moment o altre ens hem plantejat i que tenen una complexa explicació si és que podem arribar assolir la mateixa.

Com no podia ser d'una altra manera, parles d'un aspecte d'actualitat des d'una perspectiva que pocs són capaços d'abordar.

Una abraçada!!!

Laia

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel,
massa relativisme, trobo.
Deixant de banda les qüestions, l'actuació del Vaticà i del Berlusconi han estat absolutament intolerables.
La imatge que adjuntes (irònica ?)no em sembla massa respectuosa del drama humà que ha suposat la llarga mort de l'Eluana.
Excusa'm: hi ha temes sobre els que no m'agrada fer-hi bromes.
N'hem de seguir parlant, encara !

Manuel Mas i Estela ha dit...

Gràcies, Laia.

Josep:Relativisme, si. Els conceptes humans crec que són fruit d’un temps i d’un espai. No crec pas que siguin absoluts.
La imatge no és irònica. L’he tret d’una història de l’art que contraposa el seu desconegut autor i la seva tècnica amb la personalitat i la obra de Dürer que era coetani seu. Tradició versus modernitat en el mateix temps i espai.