El text refós de la Llei del Cadastre immobiliari, R.D. Legislatiu 1/2004 de 5 de març, va distingir tres tipus d’immobles: urbans, rústics i especials. La consideració dels béns immobles de característiques especials, els BICE, és important ja que la seva valoració i la tributació subsegüent sempre ha estat motiu de controvèrsia en el finançament de la hisenda local, especialment pels petits municipis on estan ubicats molts d’ells.
El R.D. 1464/2007 de 2 de novembre, de normes tècniques aplicables a la determinació del valor cadastral dels BICE distingeix vuit grups d’immobles de característiques especials, des de centrals elèctriques a embasaments i ports, i posa les bases per determinar quin valor cadastral té cadascú d’aquells béns.
A partir dels que diu aquests darrer R.D. s’han valorat amb els mateixos criteris, simultàniament i per tot el territori espanyol tots els béns d’aquestes característiques.
Com en tot procés de revisió cadastral el resultat de la valoració s’ajusta al moment, segons les característiques de cada bé, amb variacions lògiques diverses. Fruit d’això, la recaptació final derivada d’aquestes valoracions també pot variar, malgrat que els Ajuntaments poden ajustar els tipus impositius per aconseguir les quotes que creguin convenients, o necessàries.
Com sempre, aquelles administracions locals que han vist augmentades les seves capacitats se’n han alegrat molt i han callat, mentre que aquelles que les han vist minvades han posat el crit al cel per tal com quedaven demanant solucions.
Les Corts Generals se’n fan resó d’aquesta darrera situació, primer al Senat i ara al Congrés, i alguns grups parlamentaris presentes proposicions sobre el tema.
Em toca fixar i defensar la posició del GPS en una proposició no de llei presentada pel GPP que pretén compensar les pèrdues que alguns municipis gallecs registren per la baixada de la valoració cadastral de determinades preses, embasaments o pantans.
Aquest és un vell debat en el municipalisme, però que no es pot solucionar a base de compensar la pèrdua de la recaptació que poden comportar les revisions cadastrals. Primer, perquè hi ha mitjans propis dels Ajuntaments per mantenir les quotes, retocant els tipus a l’alça tal com he explicat abans. Evidentment aquesta és una mesura impopular a la que es resisteixen els Ajuntaments afectats. És més fàcil demanar al “papà” Estat que compensi la baixa, però això comporta, a part de possibles greuges, fer una normativa puntual de cada cas que pot desvirtuar totalment el funcionament de l’estructura tributaria. L’acceptació directa de la realitat és molt dura.
Això és el que poso de manifest i proposo derivar el tema al debat de la reforma de les hisendes locals que sembla que s’està elaborant i discutint ara. En el fons el que penso és en una solució general pels petits municipis si és que n’hi ha, donada l’escassa capacitat de la seva base fiscal.
El portaveu del GPP, el diputat Antonio Erias, a la vista de la manca de recolzament que tenia la seva proposta (sols tenia el vot de CiU, per incompareixença dels altres grups parlamentaris) s’ha avingut a acceptar la contraproposta que en nom del GPS he presentat al debat i que ha sortit aprovada per unanimitat.
Madrid, 24 de febrer.
El R.D. 1464/2007 de 2 de novembre, de normes tècniques aplicables a la determinació del valor cadastral dels BICE distingeix vuit grups d’immobles de característiques especials, des de centrals elèctriques a embasaments i ports, i posa les bases per determinar quin valor cadastral té cadascú d’aquells béns.
A partir dels que diu aquests darrer R.D. s’han valorat amb els mateixos criteris, simultàniament i per tot el territori espanyol tots els béns d’aquestes característiques.
Com en tot procés de revisió cadastral el resultat de la valoració s’ajusta al moment, segons les característiques de cada bé, amb variacions lògiques diverses. Fruit d’això, la recaptació final derivada d’aquestes valoracions també pot variar, malgrat que els Ajuntaments poden ajustar els tipus impositius per aconseguir les quotes que creguin convenients, o necessàries.
Com sempre, aquelles administracions locals que han vist augmentades les seves capacitats se’n han alegrat molt i han callat, mentre que aquelles que les han vist minvades han posat el crit al cel per tal com quedaven demanant solucions.
Les Corts Generals se’n fan resó d’aquesta darrera situació, primer al Senat i ara al Congrés, i alguns grups parlamentaris presentes proposicions sobre el tema.
Em toca fixar i defensar la posició del GPS en una proposició no de llei presentada pel GPP que pretén compensar les pèrdues que alguns municipis gallecs registren per la baixada de la valoració cadastral de determinades preses, embasaments o pantans.
Aquest és un vell debat en el municipalisme, però que no es pot solucionar a base de compensar la pèrdua de la recaptació que poden comportar les revisions cadastrals. Primer, perquè hi ha mitjans propis dels Ajuntaments per mantenir les quotes, retocant els tipus a l’alça tal com he explicat abans. Evidentment aquesta és una mesura impopular a la que es resisteixen els Ajuntaments afectats. És més fàcil demanar al “papà” Estat que compensi la baixa, però això comporta, a part de possibles greuges, fer una normativa puntual de cada cas que pot desvirtuar totalment el funcionament de l’estructura tributaria. L’acceptació directa de la realitat és molt dura.
Això és el que poso de manifest i proposo derivar el tema al debat de la reforma de les hisendes locals que sembla que s’està elaborant i discutint ara. En el fons el que penso és en una solució general pels petits municipis si és que n’hi ha, donada l’escassa capacitat de la seva base fiscal.
El portaveu del GPP, el diputat Antonio Erias, a la vista de la manca de recolzament que tenia la seva proposta (sols tenia el vot de CiU, per incompareixença dels altres grups parlamentaris) s’ha avingut a acceptar la contraproposta que en nom del GPS he presentat al debat i que ha sortit aprovada per unanimitat.
Madrid, 24 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada