En la polèmica semàntica de com qualificar el panorama econòmic vaig avançar el terme “destrempament” del que no conec, ni he sabut trobar, la traducció al castellà. Però a la vista de com es va produint de ràpid els esdeveniments crec que haurem de parlar de “gatillazo”, terme del que no sé la traducció al català. Gatada?
Que s’aturi el creixement en general i pels països avançats és tant dolent? Pels que pateixen directament l’aturada: si, evidentment. Però pel conjunt en tinc dubtes. En general, col·lectivament, som rics de fa poc. I així es nota en el nostre comportament. Sols cal anar a la literatura que parla de fa cinquanta anys per adonar-nos-en o, els més grans, per recordar-ho. Fins i tot els estrats més baixos de l’escala social disposen d’un nivell de vida que causarien sorpresa als nostres avantpassats i que són l’enveja de milions de terrícoles coetanis. Si, això de la pobresa és relatiu. Relatiu respecte al teu entorn més immediat, però també relatiu respecte al més llunyà. La qüestió està en el repartiment de la riquesa i en el nivell de solidaritat en una mateixa col·lectivitat.
Tornem al “gatillazo”. Què cal fer? Prendre Viagra per continuar estimulat, o fer una mica de repòs per refer-nos?
Els que obtenen beneficis més directes, traduïts en guanys monetaris immediats i tangibles, ens voldrien empastillar a tots per tal que ells continuessin guanyant. Cap anàlisi amb una visió global i menys explicar la veritat del què passa. Cal continuar proporcionant combustible a la màquina. Tant li fa que en porti de dret a estimbar-nos! Alguns ja se’n sortiran. La majoria patirà, com ha estat sempre! Per tant: A fer més cases! A on i a quin preu? A comprar més cotxes! Amb el petroli a 140$? A canviar de roba! Però si ja no cap als armaris! Anar de vacances a la Patagònia! Sense conèixer les meravelles d’Espanya? La roda no pot aturar-se! ¡Qué no decaiga!
Hi ha una altra sortida al “gatillazo”. Acceptar que no s’està continuadament a punt i que cal aturar-se per refer-se. Entendre el moment del cicle. Reposar una mica dels esforços, prendre consciència de les limitacions, reforçar el organisme per poder tornar-hi. Això vol dir reflexionar sobre els excessos, alimentar-se de forma més sana i ordenada, baixar els batecs del cor i mirar endavant amb la vista més clara, o menys al·lucinada.
I prestar atenció als membres més castigats i més febles. Cuidar-los. Refer els elements que ens han de permetre tornar a escometre amb noves energies el que se’ns posi per davant. Compte amb els estímuls artificials i més atenció a les accions que ens refresquin per afrontar sense esgotament els reptes del futur.
Madrid, 4 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada