Jo he tingut l’honor de córrer amb els joves ciclistes de l’escola del Barraco (Àvila). Ells frescos com una rosa i nosaltres traient el fetge per la boca per arribar al seu poble. Potser, d’aquí uns anys, algun d’ells guanyarà el Tour de França com avui ho ha fet Carlos Sastre. Llavors recordaré que en aquelles perdudes i boniques terres de la Serra de Gredos hi ha una gent que malda per conrear un esport sacrificat, com tots, i que penso que te una bellesa admirable.
Des del començament de les Jornades ciclistes parlamentaries d’enguany, ara fa un mes, he fet molta bicicleta, més de 800 kilòmetres i un grapat d’hores, als matins. Primer va ser en terres de Castella i de Lleó i més endavant aquí a la comarca, amunt i avall, passant al Vallès per totes les carreteres possibles, sol i en companyia de bons amics. Els meus promigs, evidentment. no són pas els dels ciclistes del Tour. Ells fan etapes llargues de 150-200 km., o més, a 45 km/h de mitja, durant tres setmanes seguides. Els meus registres són molt modestos com correspon a la meva edat, quasi bé el doble de la seva, i a la meva condició física, un terç més de pes i un cor menys desenvolupat, molt lluny de la seva professionalitat. No pedalo pas ni a la meitat de la seva velocitat. Però vaja, de seguir així, que crec que encara ho podré fer alguna setmana més, faré una neteja de cós (alguns quilos de menys) i d’esperit (moltes cabòries fora) formidable.
Xavier, va per tu!
Mataró, 28 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada