Sí, home, però si ho tenen fàcil: “Breve história de la euforia financiera”, és el llibre de capçalera per entendre el que està passant. A veure, qui són aquests de “Martinsa-Fadesa”? Quina és la seva història empresarial? Quins són els actius del seu balanç? Com i qui els ha valorat? Com els han aconseguit? Qui els ha ajudat a obtenir-los?
Suposo que tindrem suficient seny, bé les nostres autoritats polítiques, per no deixar-nos arrossegar per la pressió mediàtica, aguantar l’estrebada i que s’enganxin els dits els que no han tingut cap senderi en la seva actuació empresarial (en la construcció i les finances).
Més que una suspensió de pagaments (en la terminologia de tota la vida) això fa pudor de fallida. Clar, si valorem els actius per les expectatives que semblava que tenien i no pel que realment ens en donen avui quan baixem a la realitat la patacada serà sensacional!
L’esclat de la bombolla immobiliària no és pas per manca de demanda d’habitatges. Cal precisar-ho ben bé. És per manca de demanda solvent als preus que els especuladors havien col·locat la resolució d’aquesta necessitat. Quina és la relació del cost de la construcció respecte al total del preu que pretenen cobrar pel producte final? Una bona picossada de benefici, prou n’hi ha, però la clau està en el preu del sòl.
He sentit en un “flash” informatiu que el ministre Sebastián deia que era el moment de comprar sòl des del sector públic. Podria ser una bona opció si després es mantingués públic i sols es poses al mercat el dret de vol construït al seu cost per part d’administracions públiques (preferentment locals) o d’empreses del tercer sector (sindicats, cooperatives reals, fundacions i organismes assistencials) sense ànim de lucre.
Quin daltabaix representaria per la part privada d'aquest sector de l’economia i quin capgirament de les regles de funcionament del mateix!. Podríem abandonar totes les històries de l’habitatge protegit, els mòduls i les subvencions. No cal “nacionalitzar” res, sols cal comprar de forma transparent i clara (sense “negre”) i en subhasta a la baixa, per exemple, sòls que n’hi ha de sobres. En el camp d’aprofitar teixits urbans obsolets es podria fer una gran feina, el que contribuiria a la rehabilitació urbana.
Això requeriria facilitats financeres per fer el capital necessari (a través del ICO, per ex.) i, Ah!, una cosa més important: gestors pulcres i eficients, que no sé si ara ja és demanar massa.
Mataró, 15 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada