Percepcions.

Curiosa, quand même, la informació d’avui del nostre particular “Pravda” que rebla el clau d’una tendència que ja porta dies manifestant. Encapçalant les pàgines d’Espanya un gros titular: “El Gobierno suspende ante la crisis”, seguit de dos subtitulars més: “Nueve de cada diez españoles afirman que la economía está en crisis” i “Dos tercios opinan que el ejecutivo no sabe hacerle frente, según un sondeo de Metroscopia”.

Llegint la informació he trobat un paràgraf que m’ha sorprès molt:
“Pese a la inquietud general, la situación aún no ha hecho mella gravemente en las economías domésticas. Uno de cada dos españoles califica de "muy buena" o "buena" su situación económica familiar, frente a un 24% que se sitúa en el polo opuesto. Las señales de alarma sobre el impacto en las familias empiezan a aparecer, no obstante. confirmando las actitudes de cautela en el momento en que comienzan las vacaciones más importantes del año.” (El destacat és meu)

Es a dir: “Això està fatal, però a mi no em va pas malament. Al menys fins ara”.

Clar, si enlloc d’explicar què passa, que passen moltes coses i no gaire bones, ens dediquem a atemorir a la gent que, llevat d’alguns directament afectats, en la seva majoria no té fins ara, i tampoc ha de tenir més endavant, motius d’especial preocupació ajudem a accentuar la depressió del conjunt.

Que el panorama econòmic no pinta gens bé es fa cada dia més evident. Aquí i a fora. Però si expliquem bé les coses, quins seran els afectats i perquè, quins nivells de riquesa hem assolit i com els podem mantenir, quina seguretat col·lectiva podem donar als afectats amb menys responsabilitats i més febles, llavors les valoracions poden ser unes altres.

Per exemple: Perquè ens hem de preocupar massa per la gent que s’ha aprofitat, i molt, de quan l’economia anava tant bé? Perquè hem de patir gaire per les immobiliàries i pel sector financer? No lligaven els gossos amb llonganisses fins fa pocs dies? A les dures i a les madures, no? Hi ha més economia, i més seriosa segurament, més enllà d’aquests sectors.

Si per motius de tàctica política (de tots plegats) o d’interessos empresarials llancem gasolina, o dissolvent, al foc en podem sortir rostits tots.

Per cert, l’actitud del grup de “El País” en aquesta qüestió, i en d’altres de polèmiques, no tindrà res a veure, per casualitat, amb el que es desprèn de l’editorial d’avui mateix?

Compte! Tal com he manifestat en altres ocasions, potser tenen raó en la seva queixa. Però aquest és un altre tema o, és el tema?

Mataró, 13 de juliol.