Vaig dir que no tornaria a ficar-me en el esbarzer de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però em venç la temptació de fer-ho al assabentar-me, pels anuncis que fan, del seguiment per les seves emissores aquest diumenge de la moció de censura que hi ha a can Barça.
Tal com si d’un esdeveniment polític de primera magnitud es tractés: seguiment de la jornada, prediccions de resultats a peu d’urna, programació especial. És que ho és!, exclamaran els “llanuts”. Sí, ja sé també que som a començaments de l’estiu i que hi ha menys temes per atreure l’atenció del espectador, però no crec que estiguem davant d’un fet transcendental ni especialment rellevant per requerir aquest desplegament.
El que han estat fins ara màxims responsables de la Corporació mai han amagat, i a mi m’ho han dit personalment alguns d’ells, que a l’hora de fixar les seves prioritats de programació sempre han de col·locar al Barça en primer lloc. Si volien tenir audiència: Barça, Barça i més Barça. Cal atendre als “almogàvers”.
No pot ser d’altra manera. Estem davant d’un fet, o un fenomen, que no és merament una entitat esportiva. Ja ho sabem: “El Barça és més que un club”. Forma part de les essències del país, amb la Moreneta, la sardana i la barretina.
Ja ho va veure La Trinca, molts anys abans que naixés la Corporació, referint-se a un del mites del barcelonisme (més o menys en el meu record):
“Qual vulgar cor de granotes,
Ensalcem les teves potes
I cridem plens de moral:
L’any que ve no farem riure,
Visca Catalunya lliure!
Visca el Barça i en Montal!”
Tal com si d’un esdeveniment polític de primera magnitud es tractés: seguiment de la jornada, prediccions de resultats a peu d’urna, programació especial. És que ho és!, exclamaran els “llanuts”. Sí, ja sé també que som a començaments de l’estiu i que hi ha menys temes per atreure l’atenció del espectador, però no crec que estiguem davant d’un fet transcendental ni especialment rellevant per requerir aquest desplegament.
El que han estat fins ara màxims responsables de la Corporació mai han amagat, i a mi m’ho han dit personalment alguns d’ells, que a l’hora de fixar les seves prioritats de programació sempre han de col·locar al Barça en primer lloc. Si volien tenir audiència: Barça, Barça i més Barça. Cal atendre als “almogàvers”.
No pot ser d’altra manera. Estem davant d’un fet, o un fenomen, que no és merament una entitat esportiva. Ja ho sabem: “El Barça és més que un club”. Forma part de les essències del país, amb la Moreneta, la sardana i la barretina.
Ja ho va veure La Trinca, molts anys abans que naixés la Corporació, referint-se a un del mites del barcelonisme (més o menys en el meu record):
“Qual vulgar cor de granotes,
Ensalcem les teves potes
I cridem plens de moral:
L’any que ve no farem riure,
Visca Catalunya lliure!
Visca el Barça i en Montal!”
Per tant a la CCMA són presoners del imaginari catalanista que ells mateixos han contribuït a mantenir i/o a edificar, del que s’han apropiat i del que en viuen. En perfecte simbiosis amb una entitat privada que compta com a socis amb poc més del 1,5% de la població de Catalunya (compte!, que entre aquests socis n’hi ha també d’arreu d’Espanya i de més enllà) , encara que també és cert que té una gran massa de seguidors probablement majoritària entre la població catalana.
Res, a continuar fent el “caldo gros” a les disbauxes dels peculiars personatges que entretenen al personal amb la pilota, els grans herois del nostre temps i totes les estructures que hi giren entorn. Bé, tant mateix, és el vell circ dels romans, i la feina del la CCMA és entretenir a la ciutadania per una banda tot contribuint al redreçament nacional per l’altre.
Cabrils, 6 de juliol.
P.S.: Agraeixo al Professor Vicenç Navarro el seu reconeixement. Expressa, evidentment millor que ho vaig fer jo, el que pretenia dir.
Mataró, 13 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada