Era previsible que el canvi de tendència del cicle econòmic comportés un major protagonisme en el debat polític dels temes econòmics. Mentre els indicadors eren bons poca crítica es podia fer a l’acció governamental i també era difícil presentar alternatives d’actuació. El comentari genèric no podia anar més enllà del tòpic errat de dir que si l’economia va bé és malgrat l’actuació del Govern i que si va malament llavors la culpa és sols del Govern.
Ara, amb l’evident “destrempament” de la marxa de l’economia: reducció accentuada del creixement; increment constant de la desocupació; pujades de preus; retallada brutal de la liquidesa financera; ..., hi ha material suficient pel debat polític sobre el tema econòmic que es col·loca en el primer pla de l’actualitat.
D’algunes imatges d’aquesta situació (confiança dels ciutadans/es, accions de protesta de sectors afectats negativament, elevació dels tipus d’interès) he fet uns comentaris una mica més llargs de l’habitual en un text que el PSC del Maresme ha penjat a la seva pàgina web per tal que els companys/es tinguin, no elements de doctrina (pel que segurament no tinc autoritat ni acadèmica ni orgànica), sinó una eina de discussió i debat a partir de les meves impressions.
La setmana parlamentària, en aquests temes, ha començat dimarts amb la consideració d’una moció conseqüència d’interpel·lació del PP en relació a la puja dels preus dels carburants que aconseguí ser aprovada per unanimitat de la Cambra. L’habilitat del PP va ser notable, tan en el contingut moderat de la proposta que era perfectament assumible, com en arrossegar als grups minoritaris a la seva posició. Aquest plantejament va deixar poc marge al GPS per presentar una alternativa i va haver d’afegir-se “in extremis” a la proposta dels populars per no donar la impressió –amb un vot en contra, i a més perdut- de ser insensibles a l’ambient que aquests dies hi ha al carrer. Els “contraris” també juguen i a vegades fan gols.
De tota manera el govern ha de trobar una sortida encertada als neguits de la ciutadania que es manifesten més o menys obertament. La recuperació de la confiança si que passa per l’actuació governamental.
Ara, amb l’evident “destrempament” de la marxa de l’economia: reducció accentuada del creixement; increment constant de la desocupació; pujades de preus; retallada brutal de la liquidesa financera; ..., hi ha material suficient pel debat polític sobre el tema econòmic que es col·loca en el primer pla de l’actualitat.
D’algunes imatges d’aquesta situació (confiança dels ciutadans/es, accions de protesta de sectors afectats negativament, elevació dels tipus d’interès) he fet uns comentaris una mica més llargs de l’habitual en un text que el PSC del Maresme ha penjat a la seva pàgina web per tal que els companys/es tinguin, no elements de doctrina (pel que segurament no tinc autoritat ni acadèmica ni orgànica), sinó una eina de discussió i debat a partir de les meves impressions.
La setmana parlamentària, en aquests temes, ha començat dimarts amb la consideració d’una moció conseqüència d’interpel·lació del PP en relació a la puja dels preus dels carburants que aconseguí ser aprovada per unanimitat de la Cambra. L’habilitat del PP va ser notable, tan en el contingut moderat de la proposta que era perfectament assumible, com en arrossegar als grups minoritaris a la seva posició. Aquest plantejament va deixar poc marge al GPS per presentar una alternativa i va haver d’afegir-se “in extremis” a la proposta dels populars per no donar la impressió –amb un vot en contra, i a més perdut- de ser insensibles a l’ambient que aquests dies hi ha al carrer. Els “contraris” també juguen i a vegades fan gols.
De tota manera el govern ha de trobar una sortida encertada als neguits de la ciutadania que es manifesten més o menys obertament. La recuperació de la confiança si que passa per l’actuació governamental.
(Peridis, a El País)
Madrid, 11 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada