Molta roba i poc sabó i tant neta que la volen.

Comencem els treballs de Comissió Mixta pel Tribunal de Comptes amb un esprint sense escalfament previ. Es tracta de la compareixença del President del TC, Manuel Núñez, (que s’estrena en el càrrec, però amb una llarga carrera de parlamentari a les seves esquenes) per presentar la Declaració sobre el Compte General del Estat corresponent al 2005 que el Ple del Tribunal va veure el passat 28 de febrer. Com que estem a punt de tancar l’actual període de sessions s’acorda que les propostes de resolució que hem de fer els grups a la Comissió Mixta per elevar-los als Plens de les Cambres no els presentaren i debatrem fins el mes de setembre.

El Compte General està composat per tres comptes: el del Sector Públic Administratiu, el del Sector Públic empresarial i el del Sector Públic fundacional. La primera integra, a més de la corresponent a l’administració General de l’Estat, la de les entitats que integren el Sistema de la Seguretat Social, 71 Organismes Autònoms, 14 Organisme públics, uns quants Consorcis i els Fons sense personalitat jurídica. De les que integren les altres dues encara no n’he tret l’entrellat del seu nombre exacte i d'elles n'hi ha un grapat que no han entregat els comptes i forces ho van fer fora de termini.

Per tant, malgrat l’elevat grau de aproximació, la rendició és incomplerta i a més es tracta d’una agregació de comptes amb molts problemes de consolidació. Tot val a dir que segons l’opinió del TC es van aconseguint avenços tant en l’exactitud com en la consolidació.

Pretendre que l’estudi de les liquidacions dels comptes totals de l’Estat es faci més de pressa, malgrat ser un desideràtum anual de la Comissió, crec que és força difícil. La Intervenció General de l‘Administració de l’Estat i altres intervencions, com la de la Seguretat Social, han de recollir els comptes al tancament, ordenar-los i corregir-los, enviar-los al Tribunal (tenen legalment un període de deu mesos), aquest els ha d’analitzar, abans de fer la seva declaració els ha de tornar als seus autors i requerir-los si volen fer al·legacions, i finalment emetre la seva declaració. Difícilment es pot fer en menys temps del que s’empra fins ara, malgrat que l’ajut de les eines informàtiques pot facilitar més les coses que abans (sols cal pensar com es devia fer al començaments de la democràcia quan pràcticament tot es feia a mà)

Per regla general, com en tots els processos d’auditoria els comptes van millorant any a anys en aquells aspectes formals que són retrets pel TC, encara que hi ha molt temes, de diversa importància, que s’arrosseguen de fa temps sense resolució. Enguany s’incorporava per primer cop a la Declaració un seguiment de les conclusions obtingudes del examen del Comte General de l’Estat d’exercicis anteriors.

En la meva intervenció, la primera en aquest nou comés, faig la reflexió, que pretenc compartir amb els membres de la comissió, però molt especialment amb els que fan les comptes i els que les auditen, de la necessitat que, ara tornem a començar el cicle legislatiu, repassem el que fa temps que no va, el que està encallat pendent de resoldre, el que és més urgent o el que és més important per tal d’ordenar la feina i no caure en resolucions reiterades que al no resoldre’s esdevenen estèrils.

En tot cas, com vaig deixar reflectit al diari de Sessions, la meva primera impressió al afrontar aquest tema em va recordar la vella dita catalana de “Molta roba i poc sabó i tant neta que la volen”.

Mataró, 23 de juny.