El cim.

Sortida de Béjar. Antic centre tèxtil a les estribacions de la serra de Gredos. Comencem en pujada ja que anem cap a El Barco de Avila passant pel port de La Hoya de 1250 m. d’alçada. Si ahir varem anar cap al nord acabant a la província de Zamora, avui anirem cap a l’est cap a la d’Avila.

Sort del “àngels emputxadors” que ajuden als que no tirem cap amunt. Primer és el simpàtic andalús José Alejandro Delgado, des de la furgoneta, i desprès el rus “Romel” directament pedalant i empenyent al costat meu.

Al encreuament per anar a l’estació d’esquí reagrupament. L’exsenador Pedro Rodríguez Cantero, mític participant a les Jornades per la seva marxa malgrat els anys que té i que ens acompanya aquest cap de setmana, ha sortit abans per fer el cim de “La Covatilla” que és un rellevant punt d’arribada en alt de la Vuelta a Espanya, amb rampes que sols de pensar-hi dalt d’una bicicleta fan fredat.

La baixada és tot un plaer, amb la carretera en molt bon estat, fins al punt que els més atrevits sobrepassen el cotxe del Director de carrera, Paco Giner, que ja al pla ens agrupa i clava una bronca als participats per saltar-se els normes. Val a dir que cal anar amb un cert ordre ja que sinó els efectius de la Guàrdia Civil que vetllen pel control del trànsit no poden fer bé la seva feina i que fet, és cert, no hem vingut a fer una competició sinó a passar-ho bé i a no provocar maldecaps als organitzadors.

A El Barco de Avila fem l’avituallament. Enguany, sols hi ha fruites i begudes isotòniques per refer-se. Reprenem la marxa per carreteres locals que ens porten per un paisatge molt bonic altra vegada a aquesta població famosa per les seves mongetes on hi ha la meta final. L’Alcalde de la localitat em manifesta desconèixer l’empedrat, l’amanida d’estiu amb mongetes i verdures, suposo que allà en deuen dir un altre nom.

Segurament serà l’etapa més curta que farem aquestes Jornades, però la duresa del començament en pujada compensa la distància recorreguda.

De retorn a l’hotel de concentració, al capvespre, els companys socialistes de Salamanca ens demanen que els acompanyem a la manifestació del dia del orgull Gai que avui s’escau. Home!, pensem alguns, fer actes d’aquesta mena en ciutats tan tancades com Salamanca ja té mèrit i per tant ens hi afegim. Clar que em vaig trobar força fora de lloc amb els eslògans que es van cridar durant el recorregut: “¡Soy lesbiana, castellana!”, o “¡Soy maricón, de Castilla y León!”, però bé, no estava gens de més donar-los un cop de mà. La manifestació va acabar a la Plaça Major que estava plena de ciutadans/es que evidentment en la seva majoria devien considerar el tema força estrafolari. Vaig conèixer i conversar amb el nostre cap de llista a l’Ajuntament, Fernando Pablos, i amb l’Alcaldessa de Villamayor que és un poble veí d’on surt la pedra que fa tant característic el color d’els edificis de la ciutat.

Segovia, 29 de juny.

L’oblit de cable de connexió de la màquina de retratar amb l’ordinador no em permet penjar les fotografies que vaig fent. Ho arreglaré més endavant de retorn a casa.

P. S. El company senador Juan Luis Gordo, també participant a les Jornades, com que ho és per Segovia i ja estem a casa seva, m’ha proporcionat el cable de connexió que em vaig deixar. Es dona el fet que tots dos haurem de treballar molt plegats ja que és el portaveu pel Grup Socialista del Senat a la Comissió Mixta pel Tribunal de Comptes. Gràcies, company.