El sostre de despesa.

Amb l’aprovació del sostre de despesa comença el camí per la discussió dels Pressupostos per l’any que ve.

La setmana passada, el vicepresident Solbes va presentar al Congrés la proposta acordada pel Consell de Ministres a finals de maig. Enguany el debat tenia l’al·licient de fer-se en una situació completament diferent a la dels darrers anys ja que en lloc de les bones perspectives econòmiques amb les que s’enfocava el tema ara estem al mig de la tempesta entre negres nuvolades.

La proposta governamental parteix d’un menor creixement que comporta un tancament pràcticament de cau i net per les comptes de l’administració central i un menor superàvit dels de la Seguretat Social. Per fer front a la situació, a més de les propostes ja anunciades d’actuacions a curt termini, ja es farà evident el funcionament dels “estabilitzadors automàtics” del sistema pressupostari: menor recaptació impositiva i major despesa social que col·locaran el resultat pressupostari al seu lloc.

Aquesta visió sols té el recolzament del GPS ja que tots els altres grups de la Cambra no ho veuen igual. El PP voldria una reducció de la despesa pública i una reducció dels impostos recaptats als ciutadans. El partits a l’esquerra, ERC, BNG, IU, ICV, NB, (8 diputats/es) reclamen una política de major despesa amb el consegüent dèficit per atendre les majors necessitats que es deriven de la situació. Els partits més moderats, CiU, PNV, CC, (18 diputats/es) tot i no compartir la visió del Govern, s’inclinen amb pragmatisme per l’abstenció, facilitant així que la proposta del Govern pugui tirar endavant.

Aquesta darrera posició, no cal enganyar-se, no és pas sense contrapartides, explícites o implícites. Tots ells en van fer referència des de la tribuna. “Caixa, cobri!”. (Podríem fer un malèvol joc de paraules que me’l estalviaré). Veurem properament en què es concreten els pagaments, no en dubteu pas.

Respecte a la posició negativa dels partidaris del dèficit, un company d’escó molt avesat en negociacions va fer-me un comentari lapidari: “La pureza va en contra de la fertilidad”.

Aquesta votació, la primer realment important de la nova legislatura, dibuixa un panorama d’aliances per la governabilitat, volgut o no, però que és el que és. Gir al centre i noves perspectives estratègiques? Ho anirem veient. Malgrat el pati dibuixat pels resultats electorals les perspectives no són pas millors que en la passada legislatura. En Sánchez es frega les mans. Com el 93!

Mataró, 16 de juny.