L'Elisenda ens deixa.

Em truca l’Elisenda per comunicar-me que a finals de mes deixa l’escó de diputada per anar-se al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Suposo que li pot fer una certa recança aquest canvi ja que estava ben imposada en el seu paper al Congrés, si bé també deu ser cert que no podia deixar passar per davant la possibilitat de anar a una feina que ella coneix, i li agrada, a prop de casa seva sense les desavantatges de treballar a 600 km. de distància.

La vaig conèixer ja fa uns quanta anys, quan em va oferir anar a Paris a una trobada de magistrats de Tribunals Constitucionals en la que alcaldes europeus havíem d’explicar-los les nostres experiències quotidianes més enllà dels plantejaments estrictament jurídics. Encara que em defenso una mica en francès estic molt lluny del domini i l’accent que té ella d’aquella llengua.

Després, a les eleccions del 2004, varem coincidir a la llista socialista per Barcelona , anant ella just davant meu com un dels bons fitxatges independents de la candidatura. Des de llavors, a part de ser veïns d’escó al hemicicle durant força temps i encara ara amb el despatx davant per davant, he conegut la seva intel·ligència i coneixements, la seva capacitat de treball i els seus laboriosos esforços de conciliació de la vida familiar. M’ha permès compartir les meves escadusseres aficions culturals, el comú gust pels viatges i sobre tot hem tingut llargues converses sobre l’activitat política que fèiem, comentant-la més enllà dels tòpics i les consignes.

Sempre vaig pensar que per les seves qualitats humanes i professionals no faria llarga vida al Congrés si no l’aprofitaven en tot el podia donar ja que d’ofertes llamineres no li faltarien tal com ara s’ha posat de manifest.

La vida et porta i et treu companys de camí per trams més o menys llargs amb els que t’hi avens millor o pitjor. Amb l’Elisenda ha estat molt grat compartir aquests anys.

Sort, noia!

(Perugia. Sala dels notaris)

Mataró, 14 de juny.