Heterodox.

Jo ja tinc consciència de que en sóc. Bé, més que heterodox, potser sols arribo a “pepito grillo”. Intueixo l’opinió dels companys que em coneixen, ja que més o menys obertament ho han expressat. Aquesta setmana n’he tingut la certesa per boca d’un membre qualificat de la direcció del Partit, amb qui fa molts anys compartim camí, i que certament em coneix bé, qui ho ha proclamat en un acte públic davant meu. Res, Manolo “el de la cruz”.

Presentació del “Manual de Economía Política Bàsica” de Luis Urra Muena. L’escola Xavier Soto, que és l’escola de formació del PSC, ha editat aquest llibre que és una mena de manual de les classes que sobre la matèria dóna aquest company xilè. En Xavier Marín, director de l’escola, em va trucar fa un temps per demanar-me si podia presentar-lo. Em va fer il·lusió haver d’enfrontar-me novament amb les explicacions inicials de l’economia. Quan vaig acabar la carrera –ja fa molts anys- va ser una cosa que em va preocupar ja que considero que tenir unes nocions bàsiques de la “ciència lúgubre” és molt convenient per a tothom, especialment per entendre millor el món, i més avui en dia.

A cal Risuenyo, a Cornellà, seu de l’escola, presenta l’acte en Xavier Marin que dóna la paraula al Secretari de formació del PSC, Josep M. Sala, que explica la voluntat de anar editant manuals d’aquesta mena per proporcionar eines als assistents als cursos que regularment va fent l’escola i, tot qualificant-me de conegut heterodox, em dóna el torn per presentar el llibre.

Crec que el llibre és molt desigual en el seu contingut, i així ho vaig dir. L’autor ho va justificar desprès en base a quines són les seves dèries des del punt de vista filosòfic (d’altra banda compartides) i en que es tracta de la base per desenvolupar les classes més que un manual pròpiament dit. Així, tot i que no sóc cap expert en didàctica, em va semblar que algunes consideracions sobre el què ensenyen avui els economistes formals o la digressió sobre ciència, mètode i ideologia, no són gaire adients per un curs d’aquesta mena. També la desigualtat de tractament entre la part micro i la part macro, aquesta menys desenvolupada, és evident. No obstant, en conjunt, crec que és un esforç notable tant de l’autor, com de l’escola, per acostar als quadres polítics socialistes, fets o per fer, aquesta matèria (l'estudi i interpretació de la pràctica humana de produir, distribuir béns i serveis necessaris) i que evidentment la seva utilització pràctica anirà polint

L’autor, Luis Urra, va cloure l’acte explicant la seva voluntat i les idees que el motivaven i que l’havien portat a la redacció del manual. Ell és xilè, passat per Cuba, la vella Alemanya democràtica (va estudiar a Leipzig a començaments dels vuitanta) va tornar al seu país i ara fa un temps treballa entre nosaltres. Entre les coses que va dir en vaig retenir una que em va semblar especialment aplicable als nostres temps respecte a la seva experiència al govern d’Allende. “Jo, amb 21 anys, era el cap de gabinet d’un ministre que en tenia 28 d’anys. El que no teníem en coneixements polítics i de tota mena ho suplíem amb “labia”. Varem fer molts errors llavors.” Com veieu, una molt petita pinzellada de la història de l’esquerra mundial.

Mataró, 6 de juny.