Escoltar a la gent.

M’atura al mig del carrer un ciutadà que em coneix de la meva anterior vida política ( jo també el conec a ell) i m’etziba. “Els polítics heu d’escoltar més a la gent!”. Venia a tomb la seva imprecació, em va explicar, arran d’una nova acció de protesta de les plataformes contra la N-II al seu pas pel Maresme.

Crec que l’asseveració d’aquest ciutadà parteix, probablement, d’un sobreentès bastant acceptat però que crec discutible. Aquest sobreentès pensa que tota queixa ciutadana és justa per principi, que respon a desitjos cívics desatesos i que ha de ser resolta segons la demanda feta.

En una societat oberta i rica els anhels i desitjos dels ciutadans/es són múltiples, variats i moltes vegades divergents, quan no contradictoris entre ells. Per tant davant de cada demanda que es planteja cal analitza-la des de una perspectiva de governança democràtica. Els grups polítics, i els seus components, han de respondre als programes i propostes que els han portat a estar a on són, i jugar-se la cadira si no són coincidents, o si finalment no són acceptats, per la majoria. No han de ser volubles “veletes” que s’orientin segons bufa el vent.

En el cas comentat, la pretensió plasmada per l’imatge d’un participant a la protesta fent el vermouth al bell mig de la N-II crec que peca d’idíl·lica, utòpica i francament inconvenient a les necessitats de mobilitat que al meu mode de veure té la comarca del Maresme. Respectable, com tota proposta possible en una societat oberta, però qüestionable perquè no té en compte la dificultat pràctica d’assolir-la. Pot representar més una pretensió arrauxada que pretén fer realitat els seus desitjos sense voler, o saber, el seu cost o els seus inconvenients.

Faltaria més que no poguéssim manifestar el nostre pensament i expressar la nostra proposta! No, no es tracta pas de qüestionar aquests drets d’expressió i opinió. Es tracta d’emmarcar-los en els processos de governança.

Com ja vaig escriure fa temps, arrel d’unes declaracions de la llavors candidata a la Presidència de la República Francesa, Ségolène Royal, els partits polítics han de fer propostes a partir d’escoltar, contrastar, valorar la realitat d’acord amb els seus principis programàtics. En aquest cas concret, els socialistes del Maresme varem anar a les eleccions amb propostes molt concretes que els ciutadans/es han pogut conèixer i valorar.

Llegit al diari:

El mundo tiene que pensar en nuevas fuentes de crecimiento. Si se quiere basar el crecimiento económico en los avances científicos y tecnológicos, y no en la especulación inmobiliaria o financiera, habrá que reajustar los sistemas fiscales. ¿Por qué a quienes obtienen sus ingresos apostando en los casinos de Wall Street se les grava con un tipo impositivo más bajo que a quienes ganan su dinero de otras maneras? Las ganancias del capital deberían estar gravadas al menos con el mismo tipo impositivo que los ingresos ordinarios. (En cualquier caso, los rendimientos del capital gozan de un gran beneficio, pues no se gravan hasta que no se realiza la ganancia). Además, se debería aplicar un impuesto sobre beneficios extraordinarios a las compañías de gas y petróleo.
Dado que la desigualdad se ha incrementado enormemente en la mayoría de los países, parece indicado que aquellos a quienes les ha ido bien económicamente paguen más impuestos, con lo que no sólo se ayudaría a aquellos a quienes han desfavorecido la globalización y el cambio tecnológico, sino que también se paliarían las tensiones provocadas por el drástico aumento de los precios de los alimentos y de la energía.

JOSEPH E. STIGLITZ: “Todo el mundo busca recetas contra la crisis” El País, 25/06/2008

Madrid, 26 de juny.