Pòdium.

M’agraden les ciutats en activitat, amb gent als carrers i bullici. Però també gaudeixo d’elles quan estan aturades, reposant. Sortir el diumenge al matí del bell mig de la Plaça Major de Salamanca, segurament plena de brogit encara no deu fer pas gaires hores, és una delícia. Ens acomiada la Regidora de Relacions Institucionals, no sé per quina raó no pot venir l’Alcalde. Ell s’ho perd, potser no podia, potser ens va fer un lleig. I pels carrers encara tranquils de la ciutat enfilem cap a la carretera. (Per cert, os heu fixat que a l’escut de l’Ajuntament de Salamanca hi ha les quatre barres?)

A poc de sortir ens desviem per rutes secundaries on les vaques i els braus ens miren encuriosits darrera les tanques quan passem. Paisatge típic salmantí de camps puntejats per alzines aquí i allà. Revolts, pujades i baixades fan agradable el camí. L’avituallament a Monterrubio de la Sierra, un dels tant poblets de pagés que hi ha a la Comunitat de Castella i Lleó. Deu haver mig poble per rebre’ns i acompanyar-nos tot esmorzant. La dona del Alcalde ens porta pastissos de la terra que ensucren el diumenge.

A poc de la sortida, entrant a Pedrosillo de los Aires, una pujada forta ens deixa sense alè i els “àngels emputxadors” tenen feina a dojo. En el darrer reagrupament es decideix com es repartirà el pòdium de l’etapa i m’adjudiquen el tercer lloc. La companya diputada gallega Marta Estrada, que debuta en aquestes jornades, es conduïda en “volandas” fins a la línia d’arribada. El senador José Mª Chiquillo, valencià, aguanta el fort ritme i serà el segon, i jo trec el fetge per la boca per no ser atrapat pel pilot que sento darrera meu a punt d’agafar-me amb el pulsòmetre xiulant sense parar per lo revolucionat que havia posat el meu cor.

A la meta de Guijuelo fa molta calor amb un sol que estavella. No m’he posat crema protectora solar i a la tarda patiré la “rustida” a genolls i braços. Ens dutxem al poliesportiu municipal. Si el primer dia, a Fuentesaúco, l’aigua sortia freda, avui surt bullent. Algú comenta que potser es pensen que estan escaldant porcs ja que la població és seu d’una potent industria agroalimentària de productes d’ibèric.

Dinem al mateix poliesportiu un arròs preparat amb més bona intenció que encert. L’autobús ens torna a Salamanca i els que hem vingut a les Jornades amb el nostre propi vehicle fem el trajecte fins a Segovia. Enfilem darrera del vehicle d’en Juan Luis Gordo, que és d’aquestes terres, i tallem per carreteres secundàries tot aprofitant per veure el paisatge travessant poblets camperols.

Sopar al hotel, com el primer dia de les Jornades a Salamanca, pendents de la pantalla on es disputa la final del campionat d’Europa de futbol. La majoria disfressats amb samarretes de la selecció segueixen enfervorits l’encontre fins a esclatar en l’alegria pel triomf dels nostres. Fins hi tot corre el cava per celebrar també l’aniversari d’un dels nostres acompanyants que pel que després sabré va acabar sent tirat vestit a la piscina del hotel.

El dia ha estat cansat: bicicleta, calor, trasllat, eufòria, i més val anar a reposar que demà caldrà tornar-hi. A Segovia és Festa Major, Sant Pere, i des de la finestra de l’habitació, a mitja nit, veig els focs d’artifici.

Segovia, 30 de juny.